Pàgina:Escalante - Tres forasters de Madrid.pdf/30

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Carm. ¿Usté generosa admite

la ofrenda de mi pasion?

Cor. Así, tan de sopeton...

Deje, por Dios, que medite...

Suns. Chá, si no me'n puc avindre!
Cor. Deliciosísimo!


ESCENA XIV.

Dichos, y doña Prisca por la primera puerta izquierda, y por la segunda Baltasara y Chesinto.

Prisca.  Nena,

y Baltasara? Adios, pollo.

Carm. Señora, de mi sorpresa

le hablaba.

Cor.  Déjame ver (Vá al balcon.)

si la calle aun la pasea...

Prisca. Ya pregunté...
Carm.  Mucho estimo

la memoria...

Balt.  Están dispuestas?

Doña Prisca, yo me ha puesto
así, de cualquier manera.

Prisca. Sí, nosotras...
Balt.  Tanta ropa

que una tiene, y se emperesa...

Prisca. Sentiria únicamente

que nos viese la Pomera.

Ches. Tres voltes poma.
Suns.  Y en élls

se'n anirá.

Balt.  Cuando quieran...
Prisca. Pero, querida, usté olvida

mi refresco, y tengo seca
la garganta.

Balt.  Ay, es verdat!
Cor. ¿No vale mas que á la vuelta

probemos la rica horchata
de chufas, en una de esas
horchaterías que tienen
tanta fama?

Prisca.  Si deseas...
Carm. Dise usté bien, ó entraremos

en un café.

Ches.  Quína idea...
Balt. En efecto,—pren dinés.
Ches. Y els sis duros?
Balt.  Me recrema!...