Pàgina:Escalante - Tres forasters de Madrid.pdf/51

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
mamá!
Prisca.  Niña!
Torc.  Usté nos falta,

caballero.

Carm.  Eterno Dios!
Balt. No entenc eixa guilindaina.
Cor. Arturo que me persigue

desde Madrid, y en venganza
del rigor con que le trato,
habrá urdido mil patrañas.

Torc. ¿Aquel títere á quien yo

le sacudí?...

Prisca.  ¿Vé usté clara

la inocencia de mi hija?
Ella misma, ingénua y franca...

Cor. Pérfido!
Prisca.  Lloras?
Pom.  Corina...
Torc. Tontuela...
Prisca.  Solo faltaba

que le diese la congoja.
Por favor, un poco de agua. (A Baltasara.)

Balt. No res, quín descubriment'.

espérat no li la traga...
(Vase segunda derecha.)


ESCENA XV.

Dichos, menos Baltasara.

Carm. Ni que aquí media dosena

de puñales me clavaran,
sentiria el pecho mas
estertor! (Señalándose el pecho.)

Cor.  Aparte usté,

nunca...

Carm.  Le dá carabasa!

respiro!

Prisca.  Tiene carácter.
Pom. Las apariencias engañan.
Torc. Ligereza fué, mas debe

el cariño disculparla.
Niña, el señor La Pomera
te ruega olvides su falta.

Cor. No, papá.
Prisca.  Tiene carácter.
Pom. A tal desaire...
Torc.  Ya basta.

Me comprometí; lo mando,