Pàgina:Escalante - Tres forasters de Madrid.pdf/54

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

(Al movimiento que hace Carmelito, á la voz de la cotorra, se dispara a la pistola y mata á aquella.)

Se dispará ella mateixa,
¿ó estaré yo mort de veres
y no eu conec?


ESCENA XVIII.

Carmelito, doña Prisca, D. Torcuato y La Pomera, por la puerta de su habitación. Baltasara y Chesinto, por la segunda izquierda; despues Donis y Sunsion, por el foro.

Torc.  Baltasara!
Balt. Quí ha disparat l'arma eixa?
Ches. Parla; fóres tú?
Carm.  No aserte...
Balt. Es que chuabes en ella?
Donis. Ha sonat así eixe tir?
Suns. Qué ha pasat?
Ches.  Hóme, reventa!
Suns. Pero, qué ha segut, Carmelo?
Estás ferit? mare meua!
Carm. No, al tocarla se'scapá
el tir.
Cor.  Vaya una imprudencia!
Suns. Respire.
Prisca.  A no estar demente!
Cor. Te dije que su cabeza...
Carm. Indiferent al perill
que corregui, eixa coqueta
me reconvé; quisá es burla
mentres Sunsion se interesa.
Sért qu'estaba loco!
Prisca.  Horror!
Prisca. Muerta mi cotorra, muerta.
Balt. Qué diu?
Cor.  Cielos!
Carm.  Pues ahora
lo veo.
Ches.  Pero, no alena?
Hóme, cuánt m'alegre.
Prisca.  Vándalo!
Cor. Pobre animalito!
Prisca.  Yerta!
Traidor! asesino!
Torc.  Prisca!
Balt. No lo ha hecho á cosa hecha.