(Al movimiento que hace Carmelito, á la voz de la cotorra, se dispara a la pistola y mata á aquella.)
|
Se dispará ella mateixa, ¿ó estaré yo mort de veres y no eu conec?
|
ESCENA XVIII.
Carmelito, doña Prisca, D. Torcuato y La Pomera, por la puerta de su habitación. Baltasara y Chesinto, por la segunda izquierda; despues Donis y Sunsion, por el foro.
Balt.
|
Quí ha disparat l'arma eixa?
|
Balt.
|
Es que chuabes en ella?
|
Donis.
|
Ha sonat así eixe tir?
|
Suns.
|
Pero, qué ha segut, Carmelo? Estás ferit? mare meua!
|
Carm.
|
No, al tocarla se'scapá el tir.
|
Cor.
|
Vaya una imprudencia!
|
Prisca.
|
A no estar demente!
|
Cor.
|
Te dije que su cabeza...
|
Carm.
|
Indiferent al perill que corregui, eixa coqueta me reconvé; quisá es burla mentres Sunsion se interesa. Sért qu'estaba loco!
|
Prisca.
|
Muerta mi cotorra, muerta.
|
Ches.
|
Pero, no alena? Hóme, cuánt m'alegre.
|
Prisca.
|
Yerta! Traidor! asesino!
|
Balt.
|
No lo ha hecho á cosa hecha.
|