Home, està fora de si?
mire que això el pot matar.
Yo li responc: cóm aixi?
Vosté de mi es ve à burlar?
Y em digué: qué vosté es pensa
que aixó nol podrá dañar?
Pues amic (li digui entonces)
yo en Valencia men he entrat,
sols per traurem el desich.
Y quin desich, desdichat?
si aixó es capás de matarlo
fentlo morir rebentat.
Pues amic, yo no men deixe,
y aixi vachen venint plats.
Viendo el Pastiser mi empeño;
al instant me diu: chermá,
vol vosté les tres pesetes,
y el pasat siga pasat?
Yo vent la ganancia al ull,
pronte li vach aceptar:
agrarri les tres pesetes
portes àfora pegant.
Men ani per los carrers;
què podia pegar pas?
Les buñoles en lo ventre
per punts sanaben unflant:
considerelo el discreto,
si era per a meñs lo cas;
dotse lliures de buñoles,
mel y vinagre rosat,
hasta cosa de sis lliures,
de alló redó que he dit ya,
