tiri corrent ma à la bolsa,
dinés me posi à conra,
y quant el grillet venia,
aixi anab sumicant:
ha bribona! que aixi haches
traydorament engañat!
y vacha de darli corda.
La dona ventme en pesar,
em digué: señor, què te,
que ha de ser! deixem estar,
perque he cambiat un duro,
y em falten trenta reals:
y sempre afluixa que afluixa,
Y habent ya desocupat,
li digui: señora mehua,
lo pactat siga pactat,
no te que vendre escurada,
que vach aon mhan cambiat
que em donen lo que me falta,
els vint ó trenta reals.
La dona vent que marchava,
em va dir:deixem señal.
Vosté conegam à mi,
que el señal ya està deixat.
Aon està? replicà ella,
si encara res no mha dat?
No tinga que pasar pena,
que ell mateix dirà aon està.
Pegui capa les botigues,
y com aquell que no ho fa,
atisbaba y en mi dia:
en qué vindrá aisó à parar?
