y al ixir, de correguda
per lo postigo de atrás
Vehuen vostés en aixó,
si à Pepo es pot estorvar
que entre ó ixca per aon vullga,
per darrere ò per dabant?
Ya pasà lo tempor dels bobos
es pensen los Valensians,
que els conbellots deaste temps.
son com los del temps de abans:
fiqueulos el dit, voreu,
si acàs lo mosegaràn.
Y si no, anireu à veurels
quant vinga el divendres sant,
dins de Senta Catalina
la encrehuellada que fan;
es queden ya molt arrere
els pixavins valensians
en fer millor cortesia
que els roquerotis ignorants;
y en dur lo eiri ben ert
per los carrers que pasám,
que huam deprengut à fero,
vols per no estar solfechats
dels Valensians, ensayantse
en los camps de la marchal,
ò darrere de un paller,
quant aném à entrecabar.
Ves deixant estes histories,
que son cuestions molt burrals,
que els Valencians volen tindre
à voltes en los rucals,
