Ay! jo en lo mar del mòn d'amor volava
En ansia ardent; lo sol d' edat hermosa
Dessobre mon ters front altiu portava ,
Y l' ánima ab son goix molt orgullosa :
Dintre d' ella lo amor, com font brotava
Que entre brancas ne salta rumorosa,
Y alli tambè riu abundant sentia
De il-lusions y d' amor qu' eran ma guia.
Jo amava tot : mon ánimo exaltava
Un noble sentiment, y jo sentia
En mon pit una veu que me adulava,
De molts grans fets, molt generosa guia:
La llivertat ab son alé inflamava
Amor pur verdadé en l' ánima mia,
Y sempre imaginava ab ma fé pura
Somnis de gloria al mòn y de ventura.
Lo punyal de Caton, la fas marcida
Del noble Bruto, la constancia fiera
Y de Scevola l' audassia enorgullida,
La doctrina de Sócrates severa,
La veu atronadora y atrevida
Del orador d' Atenas, la bandera
Contra l' tirá de Macedonia alssantne
Y á lo poble espantat arrebatantne :
Pàgina:Espronceda (1862).djvu/11
Aquesta pàgina ha estat validada.
