Vés al contingut

Pàgina:Espronceda (1862).djvu/21

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Y ja tan jove y ja tan desgraciada!
Esperit indomable, ánima violenta
En tu mesquina societat llansada
A trencar tas barreras turbulenta,
Nau contra las rocas impulsada
Que vaga al brau impuls de la tormenta,
En alas de la nit naufraga vela
Que sols salvarse en mitg del mar anhela.

Que un recort sempre viu de fé y ventura
S' abriga dins mon cor; una quexósa
Veu que fereix mon pit ab sa tristura,
D' un jorn d' amor paraula rumorosa;
Mès al finir mon cor, de ta llum pura
Entregam' sols un raig estrella hermósa
Que vas il·luminar ab ta llum bella
La dolsa matinada de ma estrella.

Que jo com una flor que s' engalana
Y obra son calser cuant espunta 'l dia,
Ta ánima á lo amor obrí temprana
Y exaltí ta inocenta fantasía :
Jo inocent tambè: oh! cuant ufana,
Sonrreya al porvenir l' ánima mia,
Y ab alas de 'l amor pensí, oh! ventura
Pujarne al cel un jorn ab ta hermosura!