Pàgina:Espronceda (1862).djvu/26

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Nostros sian son or y sos plahers
Gosem de sas praderas y son sol;
Son sos soldats cobarts com sas mullers
Y sos vils reys, vils mercaders ne son.
 Miráu com fujan á amagar son or
Y ploran al sentir las nostras veus;
Hurra ! voláu, sos cossos, sos tresors,
Nostres caballs trepitjen ab sos peus..
 Hurra! cossacos fills del desert. Hurra ! etc.

 Nostre capritxo dictará alli lleys,
Nostras casas alcassars ne serán,
Los ceptres y coronas de llurs reys
Cum juginas de nins rodolarán.
 Hurra ! Anáu á afartar vostra feresa,
Las mes hermosas vos farán l' amor,
Vostres semblants revelarán grandesa
Que sempre brilla hermós lo venssedor.
 Hurra! cossacos fills del desert. Hurra ! etc.

 La ja vensuda Europa estriparém
Com tigres que devoran sa racció,
La nostra roba en sanch empaparém
Com manto roig de imperial senyor.