materia els es comuna; la forma, determina la seva diversitat. = I. La materia es una, essent en totes les substancies lo inferior forma pera lo superior, y lo superior, materia que sosté lo inferior. Hi ha moltes formes. = J. Ab tot y aquesta multiplicitat aparent, les formes se redueixen a l'unitat, impresa per l'Unitat primera. La diversitat li pervé a la forma del allunyament del seu origen. = K. La forma de l'Inteligencia es universal y ampra per sí totes les formes.» [1]
La doctrina de la voluntat se condensa aixís en l'obra del Sr. Bonilla:
«A. La materia y la forma foren creades per la Voluntat o Verb, virtut del creador que's vessà en elles amarantles de dalt a baix; B. Hi ha en la Voluntat una forsa ingènita: el moviment, causa de totes les substancies; C. Però per això la Voluntat no es moviment en sí, sino quietut: tot ho amara sense moviment, sense temps, sense instrument y sense lloch. En sa essencia es infinita, y infinita en ses manifestacions.» [2]
Les doctrines de la Font de la Vida son evidentment neoplatòniques. En l'explicació dels seus origens, una mica confosa, el Sr. Bonilla segueix les notabilíssimes investigacions de Munk. Ibn Gabirol cita a Plató, però les seves cites son de Plotí en realitat y encara ni a n'aquest degué conèixer directament, sino pels seus comentaristes y pels tractats apròcrifs atribuits a Aristòtil y a Empedocles, així com pel Liber de Causis compendi de les idees de Proclus. Si bé quedava en els estudis un rastre confós de les teoríes y mètodes d'Aristòtil no es probable que Ibn Gabirol conegués les traduccions realisades pels arabs poch avans d'ell. Per últim, ab els estudis talmúdichs y gramaticals la cultura hebrea importada a Europa degué acarriar elements kabbalístichs, dels que se'n troba escassíssim rastre en la Font de la Vida, y en cambi'l neoplatonisme dels mostarabs que continuaven la tradició de Moderato de Gades degué influir en l'ambient espiritual del filosoph hebreu.
Tot el treball del Sr. Bonilla, en lo que pertoca a Moissès ben Maimón, té per fonament un estudi de la Guía dels extraviats llegida en la traducció francesa de Munk. Després d'una biografía y d'una rica aportació de notes bibliogràfiques, dedica un capítol a la psicología, un altre a l'ètica, un altre a la física y un altre a la metafísica y teología de Maimón. Acaba ab un capítol sobre'ls comentadors de Maimón.
El mètode del Sr. Bonilla el porta a resultats molt acceptables en l'exposició de les idees de Moissès d'Egipte y s'ha de reconèixer que al completar ab els fragments de les demés obres filosòfiques les teoríes del mestre no més s'arriba a corolaris no essencials en la doctrina. Les freqüents cites literals permeten al lector ferse càrrech del tecnicisme y de les formes discursives de Maimon. La concepció aristotèlica del món modificada
