en el mateix segle xii Gundisalvo'l traduía al llatí y Averroes († 1198) el refutava ab un altre llibre titulat: Téhâfot et-téhâfot (Cayguda de la cayguda). Ghazâlî se retirà del món, passant onze anys en pràctiques ascètiques, negava casi en absolut el lliure albir, y's decantà al misticisme panteísta dels sufis. Per ell la filosofía no podía esser criteri de veritat en materia de relligió.
Per aquells temps naixía a Toledo l'hebreu Yuda Halévi (1085-114?) de qui ha dit Graetz [1]: «Quan Espanya haurà triomfat dels seus prejudicis y no ferà passar els seus homes d'altre temps per l'adressador de l'Iglesia abans d'adoptarlos com a ilustracions nacionals, concedirà certament a Yuda Halévi un lloch d'honor en el seu Panteón.» Halévi fou un gran poeta y un imperialista de la lley judaica, la superioritat de la qual defensà ab poderosa fe. Fou més un jueu ab un sentiment nacional prou ferm pera combatre la filosofía com manifestació de pobles inferiors, que un místich creyent en la superioritat del sentiment relligiós.
D. Adolfo Bonilla y San Martín va publicar ara fa poch el seu diàlech filosòfich Cuzary [2]. Aquesta obra fou escrita en llengua aràbiga y porta'l títol de Llibre d'argumentació y demostració d'una relligió menyspreuada. Pren peu de la conversió dels Khazars al judaísme en temps del chagan Obadia y suposa que'l rey envía a cercar un filosoph perque en somnis li ha fet a saber el Criador que'l seu intent es bo, però que no li plauen les seves obres y li pregunta quines son les obres agradables al Criador: no li plau la resposta y crida a un savi Edomeu (cristià) y després a un savi Ismaelita y com que tampoch el convencen se dirigeix al Haber (jueu), y aquest, en cinch diàlechs o parts, anomenats discursos en la traducció d'Abendana, li explica tot el sentit de la lley y de la cultura hebrea.
El diàlech de Yuda Halévi ja no es com el d'Ibn Gabirol una simple successió de preguntes que fa'l deixeble y que respòn secundum regulam probationis el Mestre; tampoch pren l'aire polèmich entre un partidari de la secta enemiga y l'autor com en alguna obra de Ghazâli. El rey Cuzary y l'Haber discorren, sense escenificació de lloch ni de temps, sense personificació de caràcters, sense altre deria que la conversió y convicció del rey, que no's limita a preguntar, sino que també ajuda en l'argumentació y cita textes de la Tora com si fos el mateix Yuda Halévi [3].
La cultura filosòfica de Halévi en el Cuzary no es gens precisa. Es veritat que cita diverses vegades a Socras, Plató, Galen, Pitàgoras, Empedoclis, Hipocras y sobre tot y més sovint a Aristòtil y a Epicur, mes demostra que no'ls coneix directament, arribant
- ↑ H. Graetz. Obra citada, volum IV, p. 87.
- ↑ Cuzary. Diálogo filosófico por Yehudá Ha-Leví (siglo xii), traducido del árabe al hebreo por Yehudá Abentibbon y del hebreo al castellano por R. Jacob Abendana, publícalo Don Alfonso Bonilla y San Martín... con un apéndice de Don Marcelino Menéndez y Pelayo... Madrid, MCMX. Te. XXVIII + 561 p. p. en 8.º
- ↑ Obra citada. Discurs III, 54. p. 202.
