a citarlos junt ab Hermes y Esculapi [1], suposant que David significa en un Psalm certes coses pera refutar a Epicur [2] y atribuint a Plató la referencia a unes paraules d'un profeta [3]. Les cites que precisa bé y en gran abundancia son les dels llibres de la Tora y dels profetes y les del Sepher Yecirà, compost, diu, pel nostre pare Abraham [4] No anomena a Saadia ni a Ibn Gabirol ni als savis musulmans o jueus que eren moderns en el seu temps y quan parla dels més antichs se confón. Als caraïtes Anen, Binjamin y Saul els fa citar pel rey Cuzary [5].
Es indubtable, no obstant, que coneixía les teoríes de Ibn Gabirol, així com l'enciclopedia dels Germans de la puresa, y Kaufman [6] ha demostrat que pren els punts de vista del Ghazâlî al combatre'ls filosophs del Kalâm. Que no segueix del tot al místich de Ghazâla ho demostren les seves idees sobrel'l lliure albir y la seva concepció del caso divino que té reminiscencies chi'ites y neoplatòniques.
Segons ell les accions son o bé divines per deures a la primera causa de totes maneres, o naturals per procedir de causes mitjeres, o accidentals que si bé procedeixen de causes mitjeres es per accident y no per naturalesa, o bé electives, per deures a la voluntat y lliure albir del home, si bé tenen causes encadenades fins a la primera causa. L'ànima pot fer entre dúes coses lo que vol y ha d'esser alabada o vituperada per lo que fa, d'hont no's pot deduir que sostregui coses del decret de Deu, ja que les refereix a n'ell per lley d'encadenament y dependencia, ni que les eximeixi de la presencia divina, ja que la conveniencia de la cosa no es la causa del esser, com la ciencia de lo que fou no es causa de haver sigut [7].
Un dels pensaments filosòfichs més fonamentals en el Cuzary es el que Abendana tradueix per el caso divino. Els chi'ites afirmaven que la part divina s'havía trasmès de generació en generació d'Adam fins a Mahoma y després de l'un Imam a l'altre Imam, dotantlos d'una superioritat espiritual. Els neoplatònichs feren emanar de Deu l'Intelecte universal, d'aquest l'Anima del món, d'aquesta la Naturalesa y de la darrera'l món dels fenòmens. Aixís també Halévi fa dir al rey (discurs 1.er-42): Però aquest grau es diví y angélich y es de dret o proprietat de cas diví, no de l'intelectual, ni de l'animal,
- ↑ Obra citada. Discurs I, plana 11.
- ↑ Obra citada. Discurs V, 7, p. 295. Diu: y todo lo que significó David (Psal., 104:21), quanto se engrandescieron tus obras A, (Jehová), todas ellas con sabiduría hiziste, fue para refutar la opinión de Epicuro el Griego, que dizia que el mundo era por accidente.
- ↑ Obra citada. Discurs IV, 27, p. 273. Diu: y ansi dize Platon, de un Propheta que fue en tiempo del Rey Marino, que dixo por revelación de Dios a un Philosopho que se ocupaba en el estudio de la Philosofía: no llegarás a mí por estos caminos, sino por lo que te enseñare el que constituy por mensajero entre mi y mis criaturas.
- ↑ El Séfer Iecira (Llibre de la Creació), escrit probablement al segle viii, no es tal vegada més que una copia judaisada del llibre indi Oupnekhat Tchehandek. Fou comentat pel gaon Saadia y després per Isaac Israéli, Sabbatai Donnolo y Juda ben Barzillai. Si be en el Cuzary se li dedican unes 16 planes, pot sostenirse que les seves influencies kabbalístiques no influeixen més que superficialment en Juda Halévy, al parlar dels noms de Deu y en pochs llochs més.
- ↑ Obra citada. Discurso III, 38. p. 184.
- ↑ Kaufman. Geschichte der Attributenlehre.
- ↑ Obra citada. Discurs V, 20, p.p. 330-338.
