la seva vida intelecte pur, que obra ab voluntat eterna, viu per la propria essencia y es poixant per la propria potestat.
Aleshores el sabi jueu, que's suposa esser R. Ishach Sanguery, resol anarsen a Yerusalaym perque no més allí's manifesta la Sechinà visible ab els ulls, y no més a la terra de Quenaan se perfeccionen les obres de la lley. També Yuda Halévi va volguer arriscarse als perills dels deserts y de la mar y de les nacions diverses pera anar a raure a Sió, encès d'una passió patriòtica que preveia'l triomf pròxim del poble elegit, però allí fou la desilusió y la malaventura, allí'l desengany de trobarse foraster y aborrit en la terra profanada del Temple.
El Sr. Bonilla mereix que se li alabi la publicació del Cuzary. Tan de bo que les publicacions de filosophs ibèrichs no coneguts, y alguns d'ells ni traduits en llengua moderna, arribessin a arreconar, en la Biblioteca per ell comensada, les obres dels savis francesos y alemanys que tothom pot manejar fàcilment en edicions corrents y ben treballades.
IV. El fanatisme mahometà dels almohades guanyà de primer una gran part del Nort de l'Africa. Abdallah ibn Toumart, deixeble de el-Ghazâlî havía començat la prèdica, continuada per Abdulmumen y aviat el moviment va guanyar el mitgdía d'Espanya, produint la dispersió dels elements de cultura que'l judaísme havía acumulat al kalifat de Córdova. Castella y Catalunya deuen una part del moviment filosòfich d'aquell temps a la difusió de la ciencia arab acarriada pels jueus dispersos. Toledo, Montpeller, Beziers, Zurich y Barcelona vejeren enriquides les seves aljames per la valua espiritual dels fugitius, mentres eren tancades les escoles jueves de Sevilla y Lucena (1148).
Moissès ben Maimón havía nascut el 30 de Mars de 1135 a Córdova (14 Nissan 4895), així es que tenía tretze anys quan el seu pare va haver d'abandonar la ciutat natal, diuen que per anar a Almería, encara que de segur no més se sab que la familia va pelegrinar per Espanya prop de dotze anys, per quin temps el jove Moissès va publicar en hebreu un calendari jueu, Maamar ha-Ibbour (1158) y tal vegada un llibre sobre la lògica, Millôth Higgayôn. Cap a l'any 1160 la familia va passar a l'Africa pera establirse a Fez, però tampoch allí havía de poguer viure en pau, y perxò després d'un breu pelerinatge a Palestina, va instalarse definitivament a Egipte (1165) ahont va restar Moissès ben Maimón fins a la seva mort (12 de Desembre de 1204).
En la col-leció de monografíes sobre'ls grans filosophs que publica la casa Alcan, el Rabí de l'Unió lliberal israelita Louis-Germain Lévy n'hi ha donat, no fa gaire, una sobre'l mestre cordovès [1]. Se tracta d'un treball que un hom no sab si ha
- ↑ Les Grands Philosophes Maimonide, par Louis-Germain Lévy. F. Alcan. París, 1911.—284 pàgines en 8º.
