d'admirarse més per la seva justa erudició, o per la claretat ab que exposa'l pensament de l'autor que estudía, o pel bon gust y harmonía de la composició. Conté dotze capítols, una conclusió y la bibliografía. Entre'ls dotze capítols n'hi ha tres que tracten de la vida y obres de Moissès ben Maimón, de les fonts en que va formarse y de la preparació a la filosofía, y els nou restants contenen una acurada exposició de les seves doctrines.
En aquesta exposició en Louis-Germain Lévy no's limita a exposar les doctrines del Moréh Nebukim, sino que a cada punt fa referencia al primer llibre de la Mischnéh Torah, anomenat Llibre de la Ciencia (Séfer ha-Madda), y a dos parts del Comentari de la Mischna (Séfer ha-Maôr) que són l'introducció del comentari de la mischna d'Abôth (Schemoné Peraquim «Vuit capítols») y l'introducció al capítol dèu del tractat de Sanhédrin ('Héléq), sense deixar de tenir en comte les altres obres del mestre.
Sería preferible que al ferse un estudi del pensament filosòfich d'un autor que va viure en un medi cultural tan diferent del nostre, procurés el crítich descobrir quines eren les teoríes fonamentals en la propria intelligencia del autor estudiat, recullintles en el mateix aspecte en que s'oferíen a la seva contemplació, teixintles y encadenantles unes ab altres en la mateixa lley de relació y de subordinació en que ell les veia. Perque en aquesta primacía ideològica y en aquests ordres de relació y subordinació s'hi dóna una part principalíssima de l'originalitat del pensament. Per més que, una vegada aceptat el seu mètode, s'hagi de trobar ben construit el treball de M. Lévy, sempre'l farà fragmentari el plan adoptat, que consisteix en la formació d'un plan ideològich propi del filosoph d'avuy per enquibir en cada capítol lo que, d'aquell punt de vista modern, va pensarne Moissès ben Maimón.
L'esser y el devenir, l'ànima, la coneixensa y la naturalesa de Deu, l'omnisciencia y providencia divines, la moral teòrica, la moral pràctica y la sanció: heus aquí un quadre propi del pensador d'avuy al que hi afegeix M. Lévy el món superior y el món inferior, com a tribut més directe a la posició intel-lectual de Maimón. No vull dir que no entressin en l'horitzó filosòfich de Moissès d'Egipte semblants estudis, sino que no se li presentaven en aquesta relació y subordinació.
El propòsit de Maimón fou evidentment nodrir la concepció relligiosa del judaísme ab la riquesa del pensament filosòfich que en el seu temps havía portat la renovació dels estudis aristotèlichs. Les idees del temps convergíen cap a una concepció racionalista, de que eren natural reacció les doctrines d'el Ghazâlî. Els mo'tazelites havíen deixat una impressió no esborrada encara en el món de l'Islam; els motekallemim, que volíen fonamentar la fè ab probes y construíen una escolàstica mahometana, els carraïm que anaven a l'interpretació directa de la Torah y no acceptaven la força de la tradició, y els savis que's dedicaven ab gran lluiment al estudi de les ciencies físiques y
