possibilitat dels miracles. Però fins aquí cerca encara la conciliació ab Aristòtil: si'l món no es etern en el seu origen, res s'oposa a que ho sigui en la seva futura durada, perque ¿qui sab si Deu el voldrà destruir? D'ahont vé que si no està d'acord ab l'Estagirita en quant a la primera meitat de la seva opinió ho està per lo que toca a la segona.
Que l'essencia de la divinitat no pot esser compresa per l'intelligencia humana es afirmació que's troba ja en el Pentateuc y que en diferentes formes apareix en alguns pares de l'Iglesia y en Sant Tomàs. Mes la teoría dels atributs negatius tal com se troba en el pensament de Moissès d'Egipte apareix en la literatura arab en els treballs de Al-Kindi (Ya'qoub ben Ishaq el-Kindî) y troba'ls seus precedents directes en els jueus Ba'hya, Ibn Gabirol, Juda Halévy, Joseph ibn Çaddiq y Abraham ibn Daoud [1].
Moissès ben Maimón es el més radical en la negació de tot atribut positiu de la divinitat. En els noms, en els atributs, en les accions de Deu s'hi havíen barrejat homonimies, elements antropomòrfichs: al reaccionar contra semblants desviacions Moissès d'Egipte se manté en un punt de judici tan abstracte que alguns, com ara Cousin [2], diuen d'ell que deixà a Deu una existencia purament nominal. En Lévy el defensa d'aquesta acusació, retrayent les exigencies de la seva posició en front dels contraris y citant aquesta dita d'una gran significació cordial treta del Moréh Nebukim després d'afirmar que com més se negarà de Deu el no-esser, més aprop d'ell s'estarà: «Comprèn be això y t'en trobaràs feliç» [3].
Es axioma de Moissès ben Maimón que Deu es unitat absolutament simple, sense composició ni divisibilitat [4]. De tots els atributs afirmatius possibles no més li escauen els d'acció, per tant que la diversitat d'accions no implica multiplicitat en l'agent [5]. Fòra dels atributs d'acció no sabem de Deu més que atributs negatius, pels que si no sabem la veritat estrenyem el cercle entorn de la veritat [6]. El sol nom dels que la Biblia aplica a Deu que no es artifici o metàfora es el nom explícit, el nom tetragrama IHVH (Jahvé) [7]. Però hem de cercar els atributs negatius de Deu perque aumentantlos ens acostem a Deu [8]. No es material, no es passional, no té privació, no té assimilació ab cap més esser. Deu es immutable, sense cap relació ab l'espay y en resum no hi ha en ell imperfecció, privació, ni relativitat [9]. Per no tenir
- ↑ Louis-Germain Lévy. Obra citada, p. 134.
- ↑ Histoire Générale de la Philosophie. París, 1844, p. 220, nota.
- ↑ Guide des égarés, I, cap. 60, p. 261. Traducció de Munk.
- ↑ Louis-Germain Lévy. Obra citada, p. 129.
- ↑ Obra citada, p. 131.
- ↑ Obra citada, p. 135.
- ↑ Obra citada, p. 137.
- ↑ Obra citada, p. 137.
- ↑ Obra citada, p. 138.
