res d'immaterial es intelligencia pura; com que en ell no hi ha res en potencia es intel-lecte en acte. Així es eternament intel-lecte, intelligent y intelligible [1]. ¿No sembla donchs, se pregunta L.-G. Lévy, que Maimón restableix els atributs positius que tan vivament ha combatut? Es que si'ls ha atacat fou pera separar del concepte diví tot element de deficiencia, pera salvaguardar la perfecció divina [2].
El cas diví tal com ens el presentava Juda Halévi [3] ens ofería una explicació neoplatònica de la profecía, com un grau angèlich d'una excelencia més alta que'l grau intel-lectual. Moissès d'Egipte vol recullir una opinió peripatètica segons la que la profecía no es sino l'extensió natural d'una facultat que tota l'humanitat posseeix en potencia. Mes ell hi afegeix que l'home més ben disposat pera la profecía pot no devenir profeta per un veto diví [4]. ¿Còm explicaria, sinó, que no hi hagi profetes entre'ls filosophs?
Així per Maimón la profecía es el grau suprem de la coneixensa, aquell en que l'intel-lecte agent se derrama simultaniament sobre la facultat racional y sobre la facultat imaginativa. Hi ha condicions naturals que disposen pera la profecía [5] en la que hi fa un gran paper l'imaginació. Quan els sentits reposen, l'imaginació excerceix la seva activitat més noble: aleshores se produeix l'inspiració que es la causa dels somnis y de la profecía. Perxò quan el profeta es presa d'una gran emoció pert el dó profètich: en el temps del captiveri la fonda tristesa que pesava sobre l'imaginació va fer desapareixer la profecía [6]. Però també li cal al profeta una gran excelencia en la facultat racional, perque l'intel-lecte agent no obra directament sobre l'imaginació sino que's derrama sobre la facultat racional [7].
La profecía es per somni o per visió profètica y per medi d'un angel, intelligencia pura. Tant el somni com la visió són fenòmens estrictament subjectius, y així tot lo que passa en la visió no ha de esser considerat com si hagués succeit [8]. Perxò dels onze graus de la profecía n'hi ha dos que son propiament un començament de profecía, l'home posseit per l'esperit sant que obra en ell actes heròichs o diu paraules d'inspirada saviesa; els tres graus vinents són somnis profètichs y els altres quatre graus són les visions que, segons en Louis-Germain Lévy, constitueixen la vera profecía, unió de l'intelligencia individual ab l'intel-lecte agent universal [9].
