No obstant, podría dirse que en el més ver sentit de la paraula no hi ha altre profeta que Moissès que està per damunt dels onze graus de profecía, d'ahont vé que, en aquest punt, per més que no ho digui Mr. Lévy, hi ha una escapada de Maimón fòra de la coneixensa aristotèlica, en el sentit de la tradició judaica. No més Moissès va parlar ab Deu sense intermediari, no més ell rebía la comunicació divina ben despert y sense que hi tingués res que veure l'imaginació, y restava en perfecta calma sense la violencia y convulsió dels altres: Moissès no esperava l'inspiració com una gracia sino que espontaniament podía solicitarla a tota hora [1]. Perxò la construcció científica de Maimón que tan be fa ressortir M. Lévy en l'exposició de la seva teoría de la coneixensa, trobem que devant de Moissès, fet sentimental y inexplicable, essencialment relligiós, recula y s'enfonza.
Pera acabar l'estudi de l'obra del Rabí de l'Unión libérale israélite diré unes poques paraules sobre l'idea un poch confosa que tenía Maimón de l'immortalitat y de la resurrecció dels morts. Tampoch Mr. Lévy dòna gran importancia an aquestes doctrines a les que dedica unes quatre planes a l'acabament del capítol que tracta de la Sanció. L'ànima que neix ab el cos del home es l'intel-lecte hylich y segueix la lley general de lo que neix y mor. Mes, separat del cos y derramantse sobre d'ell, hi ha l'intel-lecte adquirit que no es una facultat del cos ni neix per efecte de la natura, sino que's forma per l'activitat personal de l'individuu y per l'influencia de l'intel-lecte agent. L'ànima mor al morir el cos y els homes que no més posseeixen aquesta ànima són anorreats al morir: mes l'home que s'enlaira a la possessió de les virtuts dianoètiques, de l'intel-lecte adquirit es immortal [2].
El panteísme de Spinoza té ja aquí una radical manifestació en aquesta substancia separada del cos que després de la mort s'identifica ab l'intel-lecte agent universal, la hénosis dels alexandrins, l'ittihad dels Sufîs [3]. Lo que no lliga ab aquesta concepció es el dogma judàich de la resurrecció dels morts, perque si els impurs han sigut anorreats y els purs s'han identificat ab l'intel-lecte agent universal ¿pera quí vé la resurrecció? No es extrany que no'n parlés en el Moréh Nebukim.
Però'ls seus enemichs el van acusar d'heterodoxia y un any després d'haver publicat la Guía va haver de donar un Tractat de la Resurrecció planyentse de no haver sigut comprès y de tenirse que defensar dels imbècils y de les dones [4]. En aquest tractat diu que la resurrecció es un article de fe que no's pot demostrar filosòficament, com se pot fer ab l'immortalitat. La resurrecció no més serà pels justus, y es farà per
