el centre de gravetat de la revelació pera transportarlo o desviarlo cap a un novell y divagador raonar.
Així que fou mort, el món jueu se dividí en maimonistes y antimaimonistes. Es pot dir que la grandesa del Mestre y de la séva obra, més que'l sentit de la mateixa, es varen imposar. Mentres no més es discutíen idees, la disputa entretenía a rabins y filosophs; mes quan es tractava de condemnar a Moissès d'Egipte, era'l món judàich el que tornava per ell.
El rabí Dr. A. Löwenthal, d'Hamburg, ens ha donat algunes notes que aclaren ab nova llum un dels epissodis d'aquella lluita [1]. En les 36 planes del pròleg a la publicació en hebreu (146 planes) dels comentaris al llibre dels Proverbis, escrits pel jueu de Girona R. Jona ben Abraham, Löwenthal diu que considera enfront de la costum de presentar als contradictors de Maimón com anticientífichs y obscurantistes «un deure de la fidelitat històrica deixarlos parlar y senyalar els principals motius que impulsaren an aquells homes a presentarse contra'ls escrits de Maimón, explicar el seu esperit, estudiar el seu caràcter, examinar còm han sigut útils al món jueu y quins efectes han deixat visibles als temps posteriors» [2].
En els primers anys del segle xiii ja R. Meïr Abulafia y R. Simson de Sens havíen començat els primers atachs contra les idees de Maimón. Després d'un quant temps de pau el R. Salomó ben Abraham de Montpeller va tornar a moure brega ajudat pels seus dos deixebles David ben Saul y Jona ben Abraham. El darrer havía nascut a la vella ciutat jueva de Girona a l'any 1180, fill de R. Abraham germà de la mare de Nahmàn, anomenat també Astruch de Porta. Estudià en el Nort y en el Migdía de França en la floreixent escola de Talmud [3]. Quan encare era deixeble de R. Salomó, aquest se dirigí a les comunitats del Nort de França, ont envià a David ben Saul y a Jona ben Abraham, pera obtenir una declaració contra l'errada interpretació de les obres de Maimón. La lectura del Moréh Nebukim, traduit per Samuel ibn Tibbon, produí en deixebles poch madurs efectes que R. Salomó veya ab espant: alguns manifestaren que en l'exposició de la Biblia no tot se tenía de pendre al peu de la lletra, y no pochs se declararen contraris a l'interpretació de la rabínica Aggada. Els mestres del Nort de França prohibiren la lectura d'aquelles obres.
Aleshores se produhí un fet de que han sigut injustament acusats R. Salomó y els seus deixebles. Alguns fanàtichs han denunciat a les autoritats eclesiàstiques, que estaven aleshores en lluita contra l'heretgía albigesa, els escrits de Maimón pera ferlos
