prohibir, y en efecte, aquelles van fer cremar públicament a Paris els llibres Moréh y Madda. Pera defensar a R. Salomó y als seus deixebles, en Löwenthal diu que en les discussions apassionades se posen davant els que si be tenen voluntat pera atacar no disposen de la tranquilitat, la reflexió y el propi domini que calen pera no usar cegament de tots els medis que perjudiquin al adversari y que, quan els contraris de R. Salomó li atribueixen l'haver denunciat als frares predicadors les suposades heretgíes que hi ha a les obres de Moissès d'Egipte, no fan més que desviar sobre'l director del moviment lo que fou obra de satèlits desaforats [1].
En proba d'això cal dir que temps després se tornà a remoure a Montpeller aquesta qüestió y se tallà la llengua als calumniadors, pena que no fou aplicada ni a R. Salomó ni als seus deixebles. Els noms d'aquests no foren esborrats de la literatura jueva, com s'hauría fet en cas de ser culpables, y sols en un escrit del R. Hillel de Verona, fet 60 anys més tart, sembla afirmarse lo contrari, si be de lo que diu no més se'n treu certament lo de la crema dels llibres Madda y Moréh. També afegeix que R. Jona va anar a fer penitencia a la tomba de Maimón. Es lo cert que R. Jona degué sentirse disgustat del caràcter que prenía la lluita en quant a la persona de Moissès d'Egipte. Més tart va tenir el R. Jona escola oberta a Barcelona (1248-1254), ont fou deixeble seu R. Salomó ben Adret y hi escrigué la seva obra primera, passant després a dirigir l'escola de Toledo ont se creu que morí a l'any 1263 [2].
Els seus admiradors toledans li dedicaren una llosa funeraria ont s'hi llegeixen paraules com aquestes: «Fills de Zijon, ploreu damunt d'aquesta tomba ont fou enterrat el Sol sota la pols de la terra... La seva càtedra se plany y s'endola, la seva ensenyança plora com la coloma que ha perdut el niu... ¿Qui continuarà, com Jona ho feu, a aixamplar la meva tenda?... En aquesta tomba descansa'l pare de l'ensenyança, l'orgull de Judà y d'Israel, el mestre que posà de manifest l'oculta ciencia... Ell era la font de la Sabiesa... el portador de la llum de la sabiesa y de l'intelligencia irradiant... el gran Mestre, el pietós, Rabbenu Jona...» [3]
Mes tart la rella passà per damunt de la seva tomba avuy ignorada, però se conserva la llosa ab l'inscripció. Els seus deixebles reculliren les doctrines y oracions del Mestre sobre l'Halachot de R. Jizchak Alfasi, si be la seva influencia fou més gran per les seves llissons de moral y els seus llibres d'Ètica [4]. Diu Löwenthal que considerada en conjunt la seva producció literaria, tal com se presenta en les obres editades y en les manuscrites, s'hi observa una semblança que sorprèn ab l'acció de
