Vés al contingut

Pàgina:Estudis sobre'l pensament filosòfich dels jueus espanyols a l'Edat Mitja.pdf/29

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ressenya

lona torna intelligent» y el gran historiador Graetz en fa «el veritable centre del Nort de l'Espanya per la seva situació a la vora del mar y el seu moviment comercial; el poeta Harizi l'anomena la comunitat dels prínceps y dels grans» [1].

L'Academia de Sora estava regentada encara per un teixidor (any 928) y l'exilarca no havía nomenat gaon a Saadia ben Josef, el creador de la filosofía religiosa entre'ls jueus de l'Edat Mitja, que no publicà el seu Tractat de les Creencies y Opinions fins a l'any 934, quan ja havía sortit de l'Aljama de Tortosa, ciutat culta que donà un segle després el gran mahometà Ibn Abi-Randaqa, l'autor del Sirâdj el-Moloûk (Lluminar dels Reys), un dels tres sabis que, segons Graetz, crearen la civilisació hispan-jueva, Menahem ben Saruk (910-970). Els altres dos eren orientals. Prosista elegant, noble y clar fou el primer de distingir l'arrel en els mots hebreus y de separarne les lletres servils y les demés adicions [2]. El seu lèxich hebreu Mahbérét ont indicava regles gramaticals, rectificava opinions dels seus antecessors y donava les arrels ab les llurs inflexions y modificacions, ens diu en Bonilla [3] que fou editat per H. Filipowski a Londres en l'any 1854 [4].

Després de la mort de Ibn Gabirol s'inicià a Espanya en el període dels cinch Isaac un moviment talmudista. Un d'ells nasqué a Barcelona (any 1043), Isaac ben Reuben Albargueloni (el barceloní), poeta litúrgich que escrigué alguns azharots, traduhí a l'hebreu el tractat d'Haï sobre'l dret comercial talmúdich y escrigué un llibre sobre'l dret civil del Talmud. A l'establirse a Denia se'n hagué d'anar vençut l'Isaac ben Moissés ibn Saknaï que, no obstant, meresqué el títol de gaon a Pumbadita [5]. Per aquell temps R. Juda ben Barzilai Albargueloni (1070-1130) escrivía l'obra Aron ha-Hadot (Arca del Testament) que consta de 22 tractats filosòfichs y, segons Wolf, se conservava en la Biblioteca dels Médicis a Florencia, així com un Comentari al Sefer Yecirah (edició Halberstam, Berlin 1885) [6].

Louis-Germain Lévy [7] y Graetz [8] citen breument a un jueu de Barcelona, Abraham bar 'Hiya (1065-1136), que degué ser ministre de la policía d'un príncep mahometà (zahib as schorta) d'ont vé que l'anomenessin Savosorda. Fou matemàtich y astrònom; donà varies traduccions d'obres àrabs y escrigué una obra neo-platònica Héghyon ha-Néfesch (Meditacions de l'ànima) que's conserva a la Biblioteca Vaticana [9].

27
  1. ↑ Graetz. Obra citada, p. 118.
  2. ↑ Graetz. Obra citada, p.p. 20, 24, 27, 28 y 32.
  3. ↑ Adolf Bonilla, Obra citada, p. 93.
  4. ↑ Vegis: S. Gross. Menahem ben Saruk, Berlin, 1872.
  5. ↑ Graetz, Obra citada, p.p. 61, 62, 63.
  6. ↑ Vegis: Bonilla. Obra citada, p. 411 y Isidore Löeb. Obra citada, p.p. 65 y
  7. ↑ Louis-Germain Lévy. Obra citada, p. 6.
  8. ↑ Graetz. Obra citada, p. 82.
  9. ↑ Bonilla. Obra citada, vol. I, p. 372 y vol. II, p. 412.
Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Pàgina:Estudis_sobre%27l_pensament_filosòfich_dels_jueus_espanyols_a_l%27Edat_Mitja.pdf/29&oldid=180200»