Fou per aquell temps que'ls almohades obligaren als jueus del mig-dia d'Espanya a escullir entre l'islamisme, l'emigració o la mort de que'n pervingué un gran avenç en la cultura de les aljames dels Estats cristians, sobre tot després de la mort de Moissès d'Egipte. Un hebreu carregat d'honors y de riqueses devingué'l protector dels seus correligionaris, Schéschet ben Benveniste el Naci († 1203). Metge, filosoph, poeta y talmudista, el seu coneixement de la llengua àrab li valgué que'l rey d'Aragó li confiés diverses missions diplomàtiques [1]. Samuel ibn Hasdai Hallevi (1165-1216) fou anomenat pel poeta Harizi la font de la sabiesa, el pregón occeà del pensament. Tingué cinch fills: més lluny parlarè d'un d'ells, Abraham ben Hasdai [2]. Cal anomenar també a Zerahya Hallévy Girondi, que fou molt atacat pels sabis del seu temps per mor de la gosadía ab que examinava y atacava, si era del cas, els treballs dels més grans talmudistes [3].
La vella ciutat jueva de Girona se converteix a la mort de Maimón en un fogar de cultura hebraica ortodoxa y en un centre d'ahont va a irradiar per molt temps aqueix portentosament desviat moviment de la Kabbala que representa un esforç pera trobar en les paraules, en les lletres y en les xifres de la Torah y del Talmud ocults y misteriosos sentits d'extranya y monstruosa trascendencia. «La petita comunitat de Girona, escriu Graetz, va donar alguns homes de mèrit que s'anomenaren Girondí; comunitat rigorosament ortodoxa, refractaria a tota influencia filosòfica y lligada al Talmud.» Fou en aquell temps que nasqué en ella R. Jona ben Abraham [4].
Cosí d'ell fou un dels més notables rabins de Catalunya, Moissès ben Nahmàn (1195-1270) nascut a Girona, fill de la germana de R. Abraham, pare de R. Jona. En la polèmica entre maimonistes y antimaimonistes se decantà per aquests, si be aconcellant a tots la prudencia, la calma, la reflexió, així com el respecte a Moissès d'Egipte que fou un sant y un mestre incomparable [5]. Era metge, estava familiarisat ab la literatura filosòfica y tenía altres coneixements profans. «Així com Maimón, diu Graetz, explicava el judaísme per la raó, Nahmàn l'explicava pel sentiment.» No fou, però, home d'una fe cega y de vegades se resistía contra les formes antropomòrfiques de que's val el Talmud pera parlar de Deu. Així s'acullí a l'ensenyança secreta de la Kabbala y se'n feu el principal propugnador.
En el mes de Juliol de 1263 el rey Jaume Ier ordenà a Nahmàn que's presentés a
- ↑ Graetz. Obra citada, p. 119.—Isidore Loeb. Obra citada, p.p. 66, 69.
- ↑ Graetz. Obra citada, p. 119.—Pot consultarse amb fruit l'Itinerari de Benjamí de Tudela, traducció de Baratier en els Voyageurs anciens et modernes, de E. Chartou.
- ↑ Graetz. Obra citada, p. 119.
- ↑ Graetz. Obra citada, p.p. 119, 173 y 179. Vegis també R. A. Löwenthal. Obra citada y el paragraf VI del present treball—Louis-Germain Lévy. Obra citada, p.p. 233 y 234.
- ↑ Louis-Germain Lévy. Obra citada, p. 234.
