Barcelona pera sostenir una polèmica ab el jueu renegat Pau Cristià, que s'havía fet de l'Ordre de Pares Predicadors. Després de fixar de comú acord l'ordre del dia la controversia es començà el dia 20 de Juliol en el Palau Real, en presencia del Rey, de Sant Ramón de Penyafort, de Arnau de Segarra, del frare menoret Pere de Gènova y de vehins cristians de Barcelona. A la quarta sessió va suspendres la controversia, el Rey visità al cap de vuit díes la Sinagoga y regalà a Nahmàn 300 maravedissos pera despeses de viatge. D'aquest inoit espectacle n'hi ha dos recensions: una Acta en llatí que sosté, naturalment, la victoria cristiana, y una relació escrita pel mateix Nahmàn, a prechs del bisbe de Girona, també naturalment, favorable al punt de vista jueu. Dos anys més tart s'intentà un procés contra Nahmàn per haver parlat mal de la religió cristiana, mes el Rey se negà a permetre que fos molestat el Rabí de Girona [1].
Tal vegada el temor de la persecució llençà a Nahmàn, vell de setanta anys, al voluntari exil. Abandonà el seu país, els seus dos fills, la seva escola y els seus amichs pera anar a la Terra Santa aont l'esperava crudel desconort al trobarla devastada pels tartres. Assentat al Mont dels Olivets va plorar davant de les ruínes del temple, y encare se trobà ab prou energía pera organisar comunitats, aixecar sinagogues, fundar una escola, donar a coneixer el misticisme de la Kabbala, escriure el seu Comentari sobre la Torah, fins a veures voltat de nombrosos deixebles que arribaven fins de la regió de l'Eufras, entre altres el cèlebre carraïm Ahron ben Joseph l'Antich.
Encare que'ls més antichs adeptes de la Kabbala diuen haver rebut les seves doctrines del R. Isaac el Ceguet, pot ben dirse que'ls primers de sistematisarla foren Azriel y Ezra, dos germans, o tal vegada un home mateix ab dos noms, a qui se sol confondre per l'identitat de les seves idees. Perxò diu Graetz, que «fou a Girona, la ciutat natal d'Ezra, d'Azriel, de Jacob ben Schéschet y de Nahmàn ont la Kabbala se desenrotllà y adquirí autoritat avans d'infestar altres regions ab les seves ensenyances funestes» [2].
Azriel y Ezra son els veritables autors del cèlebre Llibre de la Resplandor (Bahir), obra mística que revestiren d'una forma antiga atribuintla a un doctor del Talmud,
- ↑ Vegis sobre la controversia, en primer terme l'Acta, publicada por E. C. Girbal, en Los Judíos de Gerona, Girona 1870, y per P. Denifle en el seu treball: Quellen zur Disputation Pablos Cristiani sint Moses Nachmani zu Barcelona 1263 en l'Anuari històrich de la Görres-Gesellschaft, any 1887, de la plana 225 a la 244. Vegis també: La Controverse de 1263 à Barcelone entre Paulus Christiani et Moïse ben Nahman, par Isidore Loeb, a la Revue des Etudes Juives, tome xv, pag. 1 a 18.—Graetz en parla en l'obra citada, planes 203 a 206, ont diu que Nahmàn va representar el judaisme davant de la cort del rey d'Aragò ab tant d'homar com en altra temps Filón d'Alexandría davant d'un emperador romà.—D. Francisco de Bofarull y Sans confon (Los Judíos en el Territorio de Barcelona, Reinado de Jaime I.—Barcelona 1910), un tal Astruch de Porta, jueu de Vilafranca del Panadés, al qual se refereixen dos documents en que'l rei l'absol de penes que li foren imposades per haver renegat de Jesucrist, amb el Bonastruch de Porta, mestre jueu de Girona, que no es altre que Moissés ben Nahmàn, al que's refereix un document interessantíssim de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Reg. 13, fol, 265), en que'l propi rei dóna noticia de com anà la controversia amb Pau Cristià. L'Astruch de Porta, vilafranquí, era fill de Vidal de Porta, germà de Benvenist de Porta y pare de Vidaló de Porta, segons se desprèn d'un document de Jaume Ier, del 11 de Novembre de 1264.
- ↑ Graetz. Obra citada, p. 186.
