Vés al contingut

Pàgina:Estudis sobre'l pensament filosòfich dels jueus espanyols a l'Edat Mitja.pdf/33

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ressenya

autor, no tenía secrets pera ell, y en les seves ensenyances, se mantenía allunyat de les argucies y de les sotileses. Posseía naturalment alguns coneixements profans y fins se mostrava partidari de la filosofía, mes com a modesta servidora de la relligió. De totes les parts del món, de França y d'Alemanya, de la Bohemia y d'Italia, fins de la Palestina y del Nort de l'Africa se li feyen consultes religioses. Y la seva direcció era admesa perque se sabía que contra tota escomesa de dins y de fòra defensaría el judaísme coratjosament [1].

Primerament publicà un treball polèmich contra'l Pugio fidei, de Ramon Martini y en les seves respostes a les comunitats de Palerm, y d'Avila, que li demanaren concell sobre si eren o no el Messíes (Abulafia) o un profeta els que allí predicaren dientsho, tractà a un d'ells de mig-sabi, d'home perillós y culpable, y a l'altre de falsari, afegint ab veritable grandesa de pensament «que l'esperit de Deu no devalla may sobre un ignorant».

Salomó ben Adret fou solicitat per a que condemnés els estudis filosòfichs, y la lluita entre maimonistes y antimaimonistes va encendres de nou, fins que a l'any 1305, Adret llençà l'excomunió contra tots els que's donaríen als estudis profans abans de la majoría d'edat (25 anys). Els incidents apassionats d'aquesta lluita han sigut molt ben descrits per E. Renan [2], F. Fernández y Gonzàlez [3], J. R. Perles [4], Graetz y molts d'altres. Saige suposa que la decisió fou presa a Barcelona per una mena de concili que va presidir Adret a l'any 1305 [5]. Ab les cartes que's varen creuar entre Salomó ben Adret y altres rabins de Barcelona y'ls del Mig-día de França se formà una colecció anomenada Minhat Quenaoth (Ofrena del zel), publicada a Presbourg l'any 1838 per M. Bilischer. M. Neubauer, en el vol. I dels Archives des Missions scientifiques (3.e serie), plana 572, donà a coneixer un manuscrit que contenía una col-leció d'aquestes més complerta de la biblioteca de Parma (de Rossi Cod. 1348, número 194) [6].

La ciutat catalana de Perpinyà s'havía fet el centre dels estudis profans y en front de les pretensions de Salomó ben Adret s'hi manifestaren Lévy ben Hayym (1240-1305)

31
  1. ↑ Graetz. Obra citada, p.p. 212 a 214, 231, 232, 240, 242, 246, 251.
  2. ↑ E. Renan. Les Rabbins français du comencement du quatorzième siècle. Se troba en les p.p. 431 a 734 del tomo XXVII de L'Histoire littéraire de la France. París. Libraire Universitaire H. Walter, 1900.
  3. ↑ F. Fernández y González. En les p.p. 392 y següents de la Historia de los Judíos, de J. K. Hosmer, traducció castellana de E. Toda. Madrid, 1893.
  4. ↑ J. Perles. R. Salomó ben Abraham ben Adereth. Sein Leben und seine Schriften nebst handschiftlichen Beilagen, etc. Breslau, 1863.—També pot consultarse la col-lecció Teschouboth o Responsa d'Addereth et d'autres rabbins et gueonim. Constantinoble, 1516. Sense paginació. 3 parts en 4.t
  5. ↑ Gustave Saige. Les Juifs du Languedoc antérieurement au XIVe siècle. París. Alphonse Picard, 1881, p. 111.
  6. ↑ Respecte al nom de Salomó ben Adret vegis: Isidore Löeb. Obra citada, p. 67. El Minhat Quenaoth conté a davant de tot un prefaci d'Abba Mari (de Lunel), després ve un tractat en 18 capítols que constitueixen la professió de fé d'Abba Mari, i segueixen al final 104 cartes. Renan dóna un anàlisi de cada una de les 104 cartes, fixantse més en les escrites per jueus dels que considera francesos. Renan. Obra citada, tomo XXVII, p.p. 652 a 694.
Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Pàgina:Estudis_sobre%27l_pensament_filosòfich_dels_jueus_espanyols_a_l%27Edat_Mitja.pdf/33&oldid=180204»