Vés al contingut

Pàgina:Estudis sobre'l pensament filosòfich dels jueus espanyols a l'Edat Mitja.pdf/34

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIENCIES

de Vilafranca, alegorista, que no veia en el judaísme sino un conjunt de doctrines filosòfiques, el qual fou acullit per el poeta Samuel Sulami, en la seva casa de Perpinyà, y el Rabí de la comunitat Menahem Meïri, dit també Don Vidal Menahem ben Salomó Meïri (1249-1320) que fou amich de la ciencia y adversari de la fe cega [1]. Al primer en Renan el fa, com sembla ser de cert, fill de Vilafranca de Conflent (a deu llegües de Perpinyà), li diu Lévi ben Abraham, senyala per termes de la seva vida 1245-1314 y li atribueix un Tractat d'Astronomía, un titulat «Els Misteris de la Lley», un Llibre enciclopèdich, un Ornament de Gracia y un que anomena «Capses de perfums y d'amulets» y que parla en vers d'ètica y de filosofía. Al segon el considera «un dels més cèlebres comentaristes del Mig-dia de França», autor d'uns comentaris sobre'l Talmud «La gran composició» que's conserva en tres volums, enquadernats en sis. Es interessant una Introducció que escrigué al comentari d'Aboth ab l'historia de la tradició oral [2].

En el Minhat Quenaoth s'hi contenen cartes d'altres jueus catalans que'ns haurem de limitar a nomenar: la carta XI l'escriu Don Bonafos Vida, de Barcelona; la carta XII es de Don Crescas Vidal, de Perpinyà; la carta XX va firmada per R. Mordekaï, de Barcelona, y la carta CXXII [3] té per autor un Makir ben Schéschet, de Barcelona.

Diu Renan que l'intolerancia de Salomó ben Adret y d'Abba-Mari no va tenir conseqüencies, perque després de la condemnació llençada pel Sínode de Barcelona, els filosophs no foren molestats y en tot el segle xiv la filosofía triomfà [4]. Això podrà dirse del Mig-día de França, pro el cas es que a Barcelona en els cinquanta anys (fins a l'any 1355) que havía de durar l'excomunió, el moviment filosòfich va parar casi be del tot. Quan ja acabava el termini de l'excomunió la pesta negra aterrorisà l'Europa y les multituts assaltaren els calls juhichs. En el mes de Maig de 1348 el poble va saquejar el call de Barcelona y va assessinar una vintena de jueus. Fins a les derreríes del xiv.en segle no apareixeràn els grans filosophs de les aljames de Catalunya. Calonymos, el jueu provençal que va estar a Catalunya cap a l'any 1322 va dedicar un llibre a deu homes notables que manifesta haver conegut a la nostra terra; 1.er El metge Abraham Caslari; 2.on El Mestre Bendig; 3.er Don Jona Cavalier; 4.rt Don Todros

32
  1. ↑ E. Renan (obra citada, p. 701), suposa que Sulami, era fill de L'Escala, prov. de Girona. Gustave Saige (obra citada p.p. 122 y 123), creu que era de Narbona. A Lévy ben Hayym en Saige l'anomena Lévy ben Abraham y el fa fill de Beziers (obra citada, p.p. 121 a 125). En Graetz l'anomena Lévi ben Hayym y el suposa nascut a Vilafranca, aprop de Perpinyà (obra citada p. 238), exactament com Louis-Germain Lévy (obra citada, p. 234). Sobre Menahem ben Salomon Meïri, vegis Saige. Obra citada, p. 113
  2. ↑ L. Renan. Obra citada, tomo XXVII, p.p. 628 a 647 y 528 a 547. Escrigué ademés una obra titulada «De la Penitencia».
  3. ↑ Aquesta carta que no es a l'edició de Presburg se trova al manuscrit de la Biblioteca de Parma, de que donà compte M. Neubauer en el vol. I, p. 572 dels Archives des missions scientifiques, 3.ª serie.
  4. ↑ E. Renan. Obra citada, tome XXVII, p.p. 652-694.
Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Pàgina:Estudis_sobre%27l_pensament_filosòfich_dels_jueus_espanyols_a_l%27Edat_Mitja.pdf/34&oldid=180205»