Isaac; 5.è Don Juda des Cortel; 6.è Don Bonafos Schealtiel; 7.è Don Bonsenyor Gracian; 8.au Don Hasdai Crescas; 9.è Don Samuel Benvenist; 10 Don Astruch Crespin [1].
A les derreríes del xiv.en segle se començava un renaixement filosòfich presidit per tres figures de notable relleu: Isaac ben Schéschet Barfat (1336-1408); Isaac ben Moissès Lévi, més conegut ab el nom de Profiat Duràn, y encare més ab el de Efodi, y Hasdai Crescas.
Schéschet Barfat, el contradictor de Galipapa, fou un notable talmudista, deixeble del fill de Ben Adret, pero més intransigent que aquest, ja que per ell els estudis profans havíen de prohibirse tant a la joventut com a la vellesa [2]. Efodi escrigué una gramàtica notable, dedicà un dels seus llibres a Crescas que li havía confiat en altre temps l'educació dels seus fills; va compondre un comentari d'Abraham ibn Ezra, y fou metge, astrònom y filosoph. Probablement era fill de Perpinyà, si be va passar llargues temporades a Barcelona, aont se trobava per la matansa de 1391. Ell mateix se diu català, mes això no impideix a Renan posarlo entre'ls jueus notables del Mig-día de França [3]. Encare que lo més notable d'ell son els seus estudis gramaticals, escrigué també uns Comentaris de Abraham ibn Ezra, y una obra de polèmica contra el cristianisme citada vulgarment per Alteca Boteca.
Hasdai Crescas va neixer a Barcelona l'any 1340. Fou deixeple de Nissim ben Ruben y condeixeble de Ben Schéschet. Probablement el seu pare es l'Hasdai Crescas que hem trobat entre'ls que Calonymos distingía ab la dedicació de la seva obra. Es de suposar que també es el seu pare l'Azday Cresques a que fa referencia un document que'm comunica el Sr. Miret y Sans, lletra del rey Pere III que manava al seu tresorer en el mes de Janer de 1357 inspeccionés tota qüestió que alguns jueus poguessin promoure contra'ls fills y hereus del difunt Azday Cresques, juheu de Barcelona, amb motiu de certs préstechs que aquest havía cercat per atendre a necessitats del Tresor Reyal [4].
- ↑ E. Renan. Obra citada, tome XXXI, p. 451. En J. Miret y Sans, m'ha fet la gracia de comunicarme un document extret del registre n.º 1239 de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, datat a 18 d'Agost de 1373, ont el rey Pere III mana «sots pena de cent morabatins dor que dins VIII dies primer vinents» li sien presentats «rabí Mosse Alexa juheu de Tortosa et rabbi Saltell Gracian juheu de Leyda et Mosse Ranalla fill den Salomo Ranalla quondam juheu de Gerona et an Adret Dani juheu de Cervera» perque'ls ha de menester a Barcelona «per declarar algun fet quis ha a declarar et determinar segons dret ebraich». Una lletra semblant fou enviada a «rabbí Salomó Abram, Bonafos Vidal, Cresques Naci, Saumel Caracossa de Perpenya, Maestre Mahir Cresques juheu de Perallada» i a «Saltell Gran, Salomo Içach, Jucef Belshom, Astruch Lobell Gran, Abram Içach, jueus de Gerona». El dia que s'escrigui l'historia dels rabins de Catalunya constituiràn aquests noms una preciosa indicació.
- ↑ Graetz. Obra citada, p.p. 301 y 302.
- ↑ Graetz. Obra citada, p.p. 320 y següents; Ernest Renan. Obra citada, tomo XXXI, p.p. 740 a 753.
- ↑ El mateix erudit company d'Institut a qui dech tant justes y serioses indicacions, m'ha comunicat el següent document de Pere III datat a Barcelona a 26 de Juliol de 1373, que demostra com ja era consultat en aquell temps en Crescas per les decissions a pendre en afers de jueus, com a home molt entès. La part principal diu: «Petrus... &: Magistro Nescim et Nazday Cresques judeis Barchinone et aliis judeis quibus presentes fuerint presentate graciam suam. Precepimus quod licet LXX anni sunt elapsi temporibus videlicet quorundam Magistrorum ebrayc orum unius scilicet de Gerunda et alterius nominati Ran Biona et alius vocati Biona et alterius eciam de Barchinona Salomon nuncupati contracta fuissent et contraerentur indistincte et absque alicuius dubietatis scrupulo plura matrimonia per diversos judeos et judeas cum filiis et filiabus Bissach Castellon... et huius modi matrimonia reputata fuissent et essent ac sint licita... quam obrem volentes clarius informari quid secundum jus ebraycum
