A l'any 1378 fou empresonat per una falsa acusació [1]. El día 5 d'Agost de 1391 a Barcelona (y no el 15 com diu erradament Graetz), y a hora de despertada «tot lo Call fou robat e morts diverses juheus e daltres fets xristians». El día 7, després de posar en llibertat als presos com autors de la bullanga, la gent del poble, «vengueren al Castell nou hon se eren recullits los juheus e aquell combateren matent foch a les portes e a la dita ora vengueren pageses e sagramental de fora qui obrien la cort e scrivania del batle e prengueren los libres quey trobaren los quals cremaren en lo foch en la plaça de Sant Jacme. E lo die de dimarts seguent (día 8) tots los juheus qui eren en lo dit castell e la maior partida se faeren xristians sino forsa CCC. quin moriren...» [2]. El día 14 de Desembre foren penjades XI persones per raó del robament del Call y'l día 22 foren penjades X persones per el coll y II escorterades per la mateixa causa. Encare el 26 de Janer de 1392 foren penjades tres persones més.
En aqueixes revoltes Hasdai Crescas va perdre el seu únich fill [3], assessinat per les turbes. Efodi es va deixar batejar, si bé més tart se passà de nou al judaísme. Per decret de 18 de Maig de 1393 el rey Joan I va encarregar a Benvenist de la Cavallería y a l'Hasdai Crescas, judeo aljame civitatis Cesaraugustae la reconstitució de la destruída y saquejada aljama de Barcelona, intent que no tingué èxit. L'haver passat com se veu a Saragossa en Crescas deu fer dir a Renan que era fill d'aquella ciutat, donchs no he trobat altrament en què podría fixarse [4]. Va morir a l'any 1410 [5]. En Isaac ben Schéschet es tal vegada el que fugí a Alger aont se conserva la seva tomba ab aquesta inscripció: «Aquest monument fou restaurat per la comunitat israe-
- ↑ En Ferràn de Segarra que està fent un despullament dels pergamins de l'Arxiu de la Parroquia de Santa Agna (Barcelona), m'ha comunicat un document datat el dia «quinto idus febroarii anno domini Millesimo trecentesimo septimodecimo» en que l'Açday Cresches apareix com a procurador: Diu aixís en la seva part per nosaltres més interessant: «....Bonus Juda Malets filius Cresches Çarch quondam judei Barchinone facio, constituo et ordino vos Açday Cresches judeum Barchinone procuratorem meum certum et especialem ad tradendum pro sue et nomine meo Bernardo Payares notario Barchinone vel cui voluerit loco sui possessionem et quasi cuiusdam pecie terre.:..:»
- ↑ Manual de Novells Ardits, vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barcelontí. Volum primer. p.p. 17 y 18. Consultis també: Isidore Löeb. Obra citada, p.p. 55 a 77.
- ↑ Probablement es el Salamono Cresques que ve després de l'Atzay Cresques en la relació publicada per Isidore Löeb (obra citada, p. 62), de l'any 1383.
- ↑ E. Renan. Obra citada, tome XXXI, p. 740.
- ↑ Com se veu trobem tres noms d'Hasdai Crescas en el xiven segle, un a la dedicatoria del llibre de Calonymos cap a l'any 1322, un altre que mor abans del mes de Janer de 1357 y un altre en el document copiat de 1373. El primer y el segon podrien esser una sola persona, pare del nostre filosoph. Hamy (E.—T) en un estudi sobre Cresgues lo Juheu, note sur un géographe juif catalan, de la fin du XIVe siècle (Extrait du Bolletin de géographie historique et descriptive, 1891, n.º 3) confón a Jafuda Cresques amb el nostre filosoph y atribueix al personatge així imaginat actes realisats pel pare del primer. Dels textes publicats per en A. Rubió y Lluch en Documents per l'Historia de la Cultura Catalana Mig-Eval, vol. I, p.p. 295 y 345, queda definitivament posat en clar que Cresques Abraham, mort abans del 26 de Mars de 1381, era el cartògraf mestre de mapa mundis y bruixoles, que treballava mentres vivía per l'infant Joan. En Jafuda Cresques, fill del anterior, acabà l'obra del seu pare. Mes un y altre, originaris de Mallorca, no tenen res que veure ab els Hasdai o Atzai Crescas de Barcelona.
de premissis habet essenciam veritatis vobis et cuilibet vestrum decimus et mandamus... infra XV dies a presentacione presentium vobis facta proxime secuturos intencionem vestram postponitis quorumlibet odio et amore nobis de et super predictis juxta scienciam et arbitrum vestri in scriptis veridice declaretis ut ipsa visa et recognita possimus super predictis salubriter providere.»
