Vés al contingut

Pàgina:Estudis sobre'l pensament filosòfich dels jueus espanyols a l'Edat Mitja.pdf/37

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ressenya

lita d'Alger en honor del rabí Isaac Barschichat, nascut a Espanya, mort a Alger a l'any 1408 a l'edat de vuitanta dos anys» [1].

De Saragoça estant Hasdai Crescas escrigué el día 19 d'Octubre de 1391 una carta als Jueus d'Avinyó explicant la matansa de Barcelona. Aquesta carta s'ha publicat en Schevet Jehuda, edit. Wiener, p. 129. Haventli preguntat uns senyors cristians perquè no's convertíen els israelites, contestà a l'any 1398 ab un escrit polèmich en llengua romànica que s'ha perdut, però se'n conserva una traducció hebraica de Josep ibn Schem-Tob ab el títol de Ruina dels Principis cristians, feta a Alcalà d'Henares el 1451. Deu esser el que's troba així descrit entre'ls manuscrits judàichs del British Museum; «Orientalia 47.—Traité polémique contre la religion chrétiène, par Chasdai Crescas ben Abraham, traduit de l'espagnol en hebreu, avec des notes et additions, par Joseph ben Schémtob en 1451 de notre ère. Sur papier du 16e siècle» [2]. La seva obra mestra fou un llibre filosòfich titolat Or Adonaï (La llum del Senyor). No se sab que hagi pogut realisar el seu propòsit de completar aquest treball que tracta de les creencies, per un altre Ner Elohim (La llantia divina), que havía de tractar dels debers y de les pràctiques.

No puch fer aquí un estudi de les idees de l'Hasdai Crescas, que fou tal vegada el primer jueu que va empendre una crítica del peripatetisme, atacant a Aristòtil, a Maimón y a Gerson. Hauré de limitarme a dir que'l seu nom correspòn a un dels més grans pensadors del judaísme y que ha sigut immortalisat pel respecte que va inspirar a Spinoza [3].

Les aljames de Catalunya no varen referse més com a unitats espirituals que donessin vida y renovació a un pensament. L'incendi, el saqueix y la matança que havíen començat a Sevilla (6 de Juny) aont foren morts 4,000 israelites, s'extengueren cap a Castella y Valencia (9 de Juliol), y en el mes d'Agost destruiren els calls juichs de Barcelona (5 d'Agost), Girona (día 10), Lleida (día 13), Perpinyà (día 17) y Tarragona. Per això al morir Crescas y Schéschet a l'exil, el darrer perfum de lo que havía estat la societat israelita a Catalunya, s'esvaí per sempre. Un decret del rey Martí (any 1401) y un altre del rey Anfòs de l'any 1424 prohibiren l'establiment del nou call juich a Barcelona.

Les prèdiques de Sant Vicens Ferrer y les butlles del papa aragonès Benet XIII crearen pel judaísme un ambient de disolució. Encara a les terres aragoneses ahont no

35
  1. ↑ David Raufmann. Revue des Études Juives, tomo IV, p. 320.
  2. ↑ H. Derenbourg, Revue des Études Juives, tomo 23, p. 101.
  3. ↑ Entre les obres que tracten del gran jueu català vèginse: Louis-Germain Lévy. Obra citada, p.p. 240 a 249; M. Joël, Don Chasdai Creskas'religions philosophische Lehren. Breslau, 1866; Bloch, Die Willensfreiheit von Chasdai Creskas, Munich, 1879; Neumark, Creskas und Spinoza en Hebrais die Zeitschrift Literatur und Wissenschaft des Judentums (Berlín 1909).
Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Pàgina:Estudis_sobre%27l_pensament_filosòfich_dels_jueus_espanyols_a_l%27Edat_Mitja.pdf/37&oldid=180208»