havíen arribat la degollació dels jueus y l'incendi dels calls, els deixebles d'Hasda Crescas, entre'ls que sobressortía el R. Josep Albo, manteníen viva la cultura filosòfica. Per això quan el Papa Luna va cridà els jueus a la controversia de Tortosa, que durà del Febrer de 1413 al 12 de Novembre de 1414, en quin temps se celebraren seixanta vuit sessions, casi tots els hebreus cridats foren aragonesos, prenent relleu entre ells no més un rabí català, Bonastruc de Girona. Les conversions devingueren nombroses a Aragó y fins a l'any 1492 en que foren expulsats, cap altra figura tornà a despertar un fort interés espiritual en el judaísme de Catalunya. Els nostres jueus compresos ab tots els demès d'Espanya sota'l nom genèrich de sephardims, s'escamparen principalment per l'Italia y per la Turquía, sense que poguem en l'estat actual dels estudis hebràichs distingir clarament quina llum portaren a les terres de la nova diàspora.
Aquí s'hauría acabat el breu compendi de la cultura dels jueus catalans a l'Edat Mitja, que no vol respondre a cap altre intent d'investigació que'l de mostrar el seu gran interés, sino fos estat la recança de donar a l'oblit noms de nobles enginys que no poden ser extranys a una historia literaria de Catalunya. No es que m'hagi proposat donar aquí una llista complerta d'escriptors jueus catalans <ref>Vegis Isidore Löeb. Obra citada, p. 64 que publica una llista de 55 noms, dels que sols la meitat han sigut inclosos en aquest breu compendi.</re>, mes hi ha un nucli massa nombrós y interessant perque's deixi passar per alt.
Al Mig-día de França, ençà de les terres que'ls hebreus anomenaven el Çarfat, se formà un centre d'intensa cultura jueva que tenía les aljames més intelligents a Montpeller, Lunel, Narbona y Beziers. No's tracta de la Provença ni del Llenguadoch, perque poques vegades arriba l'expansió fins a Tolosa, Marsella o Avinyó, sino principalment al territori pròxim a la costa mediterrania fins a Lunel. Els jueus d'aquest país estigueren en íntima y constant relació amb els de Catalunya, talment que hi ha una època en que l'hegemonia espiritual del judaísme la sostenen ab un caràcter propi els israelites catalans ab els de les riberes del Llenguadoch. Quan els jueus emigraren del Mig-día d'Espanya y s'en portaren cap al llevant del Nort el prodigiós llevat d'una brillant y graciosa cultura, els reys catalans dominaven la Galia meridional poguentse afirmar que en la major part del temps que va durar la civilisació jueva en aquell país, la ciutat de Montpeller fou dominada pels reys de Catalunya o de Mallorca.
Quan s'escrigui l'historia literaria dels jueus catalans, serà donchs difícil deixar de
