Vés al contingut

Pàgina:Estudis sobre'l pensament filosòfich dels jueus espanyols a l'Edat Mitja.pdf/39

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ressenya

tenir presents els de la Galia meridional fins a Lunel. Catalunya arribava propiament fins a l'estany de Salces, que encara avuy pot considerarse frontera de la llengua catalana. Però de més a més quan el rey de França expulsà'ls jueus del seu territori a l'any 1306, la majoría dels originaris del Mig-día emigraren a Perpinyà, y d'allí a Barcelona y a Mallorca. Estori Parhi, el provençal, en efecte se'n anà a Perpinyà y després s'establí per molt de temps a Barcelona [1]; Calonymos ben Calonymos s'establí a Girona y viatjà per Catalunya, lo mateix que'l liturgista Ahron Kohen, que de Catalunya se'n anà més tart a Mallorca. En cambi les persecucions del any 1348 y de 1391 a Barcelona, degueren escampar molts israelitas catalans pel Mig-día de França.

¿D'ahont son aquests jueus que van constantment de Catalunya al Llenguadoch y d'aquest a Cataluyna, sense contar que'ls del Rosselló habiten propiament en terres de llengua catalana? Schem Tob, fill d'Isaac (1258-1264), es induptable que va neixer a Tortosa, però diu Renan que les seves traduccions les feu a França, y ab això en té prou pera inclòurel en l'historia de la literatura francesa [2]. R. Jehuda ben Barzilai, fill de Barcelona, s'establí a Provença als començaments del xiien segle: escrigué un llibre ritual, uns comentaris sobre'ls actes civils, un comentari sobre'l tractat Holin y unes notes sobre'l llibre Yecirah. També se l'incorpora a l'historia literaria de França [3]. Ja hem parlat d'Abraham ben Hiyya (1065-1136), a qui Renan tracta com a francès perque va viatjar pel Nort de França [4]. R. Ahron Hal-Levi, mort abans de 1303, «una de les més grans celebritats del món rabínich», també es inclòs entre'ls jueus de la Galia meridional. Se sab que fou deixeble de Moissès ben Nahmán de Girona y Fürst [5], Steinschneider y Graetz li diuen Ahron de Barcelona [6].

Tres jueus notabilíssims que, segons totes les probabilitats foren llenguadocians, tingueren no obstant una relació tan íntima ab els seus germans de Catalunya, que molts els han considerat catalans. Tots ells degueren emigrar de França del 1306 al 1315 al menys, y probablement no hi esperaríen les matances dels pastoureaux (1320) ni les de l'any següent. Iedaïah Penini (1260-1336) a qui Salomó ben Adret anomenava en Bonet Abram, fou segons E. Renan «el més cèlebre poeta de la Provença». En cambi Bartolocci [7] diu que era espanyol y que floría a Barcelona [8]. Josep Caspi, notable filosoph y exegeta (1279-1340), segons Renan era fill de

37
  1. ↑ Ernest Renan. Obra citada, tome XXXI, p.p. 451 y 464.
  2. ↑ E. Renan. Obra citada, tome XXVII, p. 592.
  3. ↑ E. Renan. Obra citada, tome XXVII, p. 518.
  4. ↑ E. Renan. Obra citada, tome XXVII, p. 523.
  5. ↑ Julius Fürst Biblioteca judaica. Leipzig, 1849-1863, 3 volums.
  6. ↑ E. Renan. Obra citada, tome XXVII, p.p. 523 a 528.
  7. ↑ Bibliotheca Magna rabbinica, auctore D. Julio Bartolocci de Celleno. Rome, 1675-1693, 4 vo in fo.
  8. ↑ E. Renan. Obra citada, tome XXXI, p.p. 359 a 402.
Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Pàgina:Estudis_sobre%27l_pensament_filosòfich_dels_jueus_espanyols_a_l%27Edat_Mitja.pdf/39&oldid=180210»