Largentière. Contrariament Bartolocci, Wolf [1], De Rossi y Fürst, diuen que era català, nascut a Barcelona. Y'l gran filosoph Lévi ben Gerson (1288-1344), anomenat en llatí Leo Hebraeus, el que segons E. Renan «després de Maimón fou el més cèlebre dels filosophs y exegetes jueus de l'Edat Mitja», degué tenir en la seva vida tan íntimes arrels a Catalunya, que si be sembla resultar provençal, Bartolocci creu que va neixer a Espanya (Catalunya), y que era net de Moissès ben Nahmàn per part de mare. Wolf repeteix lo de Bartolocci, però'l fa morir a Perpinyà, y Fürst sosté que era fill de Banyoles d'a prop de Girona (y no de Bagnols de França), y que va morir a Perpinyà [2].
Així l'historia literaria dels jueus catalans aumentaría la seva importancia fins a resumir y a sintetisar tot un moment històrich notable del judaísme occidental. Perque altres noms s'afegiríen encare als ja donats. Moissès de Narbona (mort en 1362), si be perteneixía a una familia originaria de Narbona sembla que fou fill de Perpinyà. El gran filosoph, segons diu el mateix E. Renan, degué estar familiarisat ab la llengua catalana, com sembla català el seu nom corrent, Vidal Bellsom, havent escrit totes les seves obres a Perpinyà [3]. Pérez Trévot, notable Lexicògraf, autor del diccionari Maqré Dardeqé, se diu a sí mateix francès y català, y quan parla de persecucions sembla referirse al saqueig dels calls de Catalunya al mes d'Agost de 1391 [4]. Azaria, fill de Josep ibn Abba Mari, que per nom vulgar se deya Bonafós Bofill Astruc, el traductor de Boeci, era natural de Perpinyà, y quan fou a Italia ell mateix deya que havía sigut expulsat de Catalunya [5].
L'historia literaria del Çarfat (la França al nort de Lyó) no té res que veure ab les comunitats jueves de Montpeller, de Narbona y de Lunel, mentres que ni Renan ho ha intentat, ni cap investigador respectuós de la veritat històrica sería capàs d'escriure una relació d'aquella bella y graciosa renaixensa de la sinagoga d'Occident pels xiiien y xiven segles, desarticulant la producció de les comunitats llenguadocianes del cos judàich que tenía per centre espiritual a Catalunya.
