raula», «discurs», «especulació», els dialèctichs de la ciencia dels fonaments de la fè apoyats ab probes [1], ara triomfa un racionalisme heterodoxe, com en els Mo'tazélites la secta fondada per Wâsil ben 'Atâ, que en la lluita sobre si'l Koran era etern o havía sigut creat, se decidí per la segona hipòtesis.
II. En aqueix estat de les civilisacions cristiana y islamítica va formarse y brillà ràpida y esplendent la gran renaixensa filosòfica dels jueus espanyols en els segles X, XI, XII y XIII a que fan referencia totes les obres que seràn objecte d'aquesta ressenya bibliogràfica, talment que'l paragraf anterior no té altre objecte que situar en la corrent general el pensament dels nostres jueus y justificar algunes afirmacions que's feràn en aquest treball sobre la seva anticipació en comparansa ab les manifestacions cristianes y islamítiques.
Saadia ben Joseph de Fayum (892-942) havía donat als jueus de Babilonia, essent gaon de Sora, un sistema complet de filosofía relligiosa, com no'l teníen encara 'ls arabs [2], planant per demunt dels Caraïtes, hebreus que sols acceptaven l'interpretació directa, més o menys racionalista de la Tora, y dels Rabbanites, que reconeixíen la lley oral fixada en la Mischna y en els seus comentaris, ghemara, que formen juntament el Talmud. A la mort de Saadia l'Academia de Sora caigué en tant gran decadencia, que'ls jueus d'allí enviaren quatre joves talmudistes a recullir diners en les comunitats extrangeres, pera que no s'hagués de tancar l'escola fundada per Rab. Mes el vaixell en que viatjaven fou fet presoner y un dels quatre, Moissès ben Hanok, sigué venut com esclau a Còrdova, ahont fundà la primera escola talmúdica, independent dels gaonats de Sora y Pumbadita [3].
A historiar el moviment filosòfich jueu que comensa ab l'arribada de Moissès ben Hanok a Còrdova y culmina en l'obra de Moissès ben Maimón dedica D. Adolfo Bonilla y San Martín el volum segon de la seva Historia de la Filosofía Española [4]. Si's té present que ja estava molt avensat el sigle x quan Moissès ben Hanok († 965) comensà a explicar les seves llissons a Andalusía, se trobarà extrany que'l Sr. Bonilla posi en la coberta dels seus llibres, com a dates que limiten el moviment historiat, els segles vii-xii. No obstant, això s'explica per haver dividit l'època seguent a la goda en un període cristià, un altre jueu, y un altre musulmà, fixant per tots tres els límits dels segles viii-xii.
Aquest volum compren fins a la mort de Moissès ben Maimón (Maimónides en cas-
- ↑ Teftazâni, comentador dels Aqácid de Neséfi, citat per Louis-Germain Lévy, Maimonide. París, Alcan, p. 4.
- ↑ Graetz. Histoire des Juifs, traducció francesa de Moïse Bloch. París, 1893, tom 4, p. 8.
- ↑ Graetz. Obra citada, p. 17.
- ↑ Historia de la Filosofía Española (Siglos viii-xii: judíos), por Adolfo Bonilla y San Martín. Vol. II, Madrid 1911.—494 pàgines en 8º.
