tellà y en els documents catalans de l'Edat Mitja Mossé d'Egipte), ab un capítol que tracta dels seus comentadors. En el primer apèndix se conté la versió castellana de poesíes de Jehudà Halévi y d'Abengabirol; en el segon hi ha un fragment de la versió castellana del Moréh Nebukim de Maimón, feta en el segle xv per Pedro de Toledo, y en el tercer hi ha alguns suplements al volum I de la propria Historia.
El volum està principalment dedicat a l'estudi de la vida, obres y comentadors de Abengabirol (Salomó Ibn Gabirol, conegut també per Avicebrol y Avicebron) y de Maimònides [1]. Com observacions pera una segona edició, ens permetem indicar al Sr. Bonilla: a) Sería preferible dedicar un volum a historiar el pensament filosòfich dels jueus espanyols, en tant que no's confonen ab la civilisació cristiana, fins a la seva expulsió d'Espanya. Després de Moissès d'Egipte son dignes de consideració alguns filosophs jueus que no poden barrejarse ab el moviment cristià sense que'n resulti perjudici pera la coordinació del pensament històrich; b) Es un defecte, en una obra de caràcter general, dedicar a dos autors, encara que siguin Ibn Gabirol y Maimón, 260 planes y no més 70 als demés filosops, de lo que'n surt deformada y confosa l'evolució del pensament jueu a Espanya; c) L'influencia dels filosophs hebreus y musulmans en la cultura espanyola cristiana, sobre tot l'estudi referent a l'escola de traductors de Toledo, no hauría de precedir com ara, sino venir després dels volums dedicats a estudiar els períodes jueu y musulmà.
El Sr. Bonilla segueix en les seves linies generals l'obra clàssica de H. Graetz [2], a qui, fòra de les monografíes citades y de lo referent a Juda Halévi, més aviat extracta que amplía. Coneix també y cita sovint a S. Karppe [3], d'ahont ve, pel període del judaísme espanyol estudiat en el volum, una consideració excessiva de la Kabbala, y completa alguns detalls extrayentlos de la Jewish Encyclopedie [4]. En l'estudi d'Ibn Gabirol segueix a Munk [5], si bé dona probes d'haver treballat directament sobre'l Fons Vitæ, que cita per l'edició de Baeumker [6]; malgrat això, hem observat que'ls fragments copiats son de la traducció de F. de Castro y Fernàndez [7], y no comprenem per què no ho ha de dir.
Per l'estudi de Juda Halévi (Yehudà Ha-Leví) el Sr. Bonilla presenta un extracte
- ↑ Abengabirol ocupa 118 planes, Maimon 142 planes, els antecedents 85 planes y tot el reste de filosophs jueus espanyols 70 planes, de les quals 30 se dediquen a Juda Halevi. Els apèndix y notes finals se'n emporten el reste.
- ↑ Cita l'obra per la traducció que ab el títol Les Juifs d'Espagne, publicà G. Stee. Levy. París, 1872.
- ↑ S. Karppe. Les origines et la nature du Zohar. Precedeix a l'obra un Etude sur l'histoire de la Kabbale. París, Félix Alcan, 1901.
- ↑ Jewish Encyclopedie, 12 tomos en 4.rt major. New-York y Londres-Fuuk and Wagnalls Company, 1906.
- ↑ Munk. Mélanges de philosophie juive et arabe. París, 1859, p. 1-306.
- ↑ Avencebrolis (Ibn-Gabirol) Fons vitæ ex arabico in latinvm translatvs ab Iohanne Hispano et Dominico Gvndissalvo. Ex codicibvs Parisinis, Amploniano, Colvmbino primvm edidit Clemens Bæumker; Monasterii (Münster), 1895. Formis Aschendorflianis.—Un volum de XXII +558 pàgines en 4.rt major.
- ↑ Ibn-Gebirol (Aven-Cebrol). La Fuente de la Vida, traducida en el siglo xii por Juan Hispano y Domingo González del árabe al latín, y ahora por primera vez al castellano por Federico de Castro y Fernández. Madrid. B. Rodríguez Serra.
