del Cuzary, diàlech filosòfich d'aquell autor publicat pel mateix Sr. Bonilla al any 1910 [1]. Les idees filosòfiques de Maimón les extreu directament d'un estudi del Moréh Nebukim, llegit en la traducció francesa que Salomó Munk [2] va publicar a París, d'ahont resulten algunes deficiencies en l'exposició. Pel demés, en tota l'obra del Sr. Bonilla abunden les notes bibliogràfiques, talment que la seva aglomeració, més ordenada, constituiría un dels elements més valiosos de la seva obra. L'interès universal que inspiren els jueus espanyols queda ben demostrat per la notable munió de notes bibliogràfiques, comprenentse ab ella que comença a ser possible, fins desconeixent l'arab y l'hebreu, un estudi sistemàtich del pensament jueu en l'Espanya de l'Edat Mitja.
El Sr. Bonilla dedica els capítols 4, 5, 6 y 7 del seu llibre a Ibn Gabirol. En el 4 tracta de la seva vida y escrits; en el 5 fa un extracte excessivament extens del Fons vitæ (46 planes), obra que es fàcil procurarse en espanyol; en el 6 examina les doctrines de la Font de la Vida, seguint quasi íntegrament a Munk, y en el 7 tracta del sistema d'Ibn Gabirol en l'historia de la filosofía.
La doctrina de la materia y de la forma, tal com està en Ibn Gabirol, la sintetisa el Sr. Bonilla en la forma segient:
«A. Hi ha dos principis dels que s'ha engendrat tot lo que es: la materia universal y la forma universal. Aquests dos principis son alhora terme de totes les coses, perque totes se resolen en ells. = B. Quan diem que totes les materies se resolen en la materia universal y totes les formes en la forma universal, no entenem que tal resolució sigui in actu, sino in opinione. = C. La materia universal existeix per sí y sosté la diversitat que ve de la forma; la forma universal subsisteix en la materia y li dona l'esser. = D. Hi ha un actor no fet, un motor no mogut, y una substancia (anomenada materia quan no ha rebut la forma) que sosté la forma de la cantitat y que es representada pels nou predicaments. = E. La cantitat subsistent en la substancia està formada per la conjunció d'unitats que s'han de multiplicar. = F. Entre'l primer creador y la substancia que sosté'ls nou predicaments, es a dir el cos, hi ha substancies mitgeres: les que s'en diu simples o espirituals. = G. Aquestes substancies simples imprimeixen en la composta les formes que en ella se sostenen. = H. Les essencies de les substansies simples son les seves forces y'ls seus llamps, que cauen y s'escampen. = Ch. En les substancies simples (Naturalesa, Anima, Inteligencia) hi ha també materia y forma: la
- ↑ Cuzary. Diálogo filosófico, por Yehudá Ha-Leví. Siglo XII, traducido del árabe al hebreo por Yehudá Abentibbon, y del hebreo al castellano por R. Jacob Abendana. Publícalo D. Adolfo Bonilla y San Martín, con un apéndice de D. Marcelino Menéndez y Pelayo. Madrid, MCMX.—XXVII + 561 págines en 8.º
- ↑ Le Guide des Egarés. Traité de Théologie et de Philosophie, par Moïse ben Maimoun, dit Maïmonide. Traduit pour la première fois sur l'original árabe et accompagné de notes critiques, littéraires et explicatives por S. Munk. París, volum primer 10 + XVI + 464 planes. Volum segon, XVI + 382 planes. Volum tercer, XXIV + 532 + 135 planes. Anys 1856, 1861, 1866. En 4.rt
