FÁBULA I.
Es Lloro y es Pinsá.
___
A un Ilibre molt antig y molt arnat,
Plé de pols y brutó se troba escrit,
Qu’allá no sé á quin lloch en temps passat,
Que ja de pur passat está florit,
(Pero lo mes segur, cuant fos mes prop,
Aloménos seria en temps d’Isop,)
Capitol vint y sis, fol cent y tants
Se conta el siguent cas y altres semblants.
El dia de cumpli añys de son reinat
Ab molta pompa celebrar volgué
S’Aguila, hermosa reina d’els aucells.
Luego per son imperi dilatat
De tal funció noticis estengué,
Y ets animals del aire los mes bells,
Sa tropa, sa noblesa, y cortesans
Acudiren contents als besamans.
Ella que los va admetre molt formal
Los concedí mil honras y favós,
Mostranse digne d’es poder real
Pues que tenia un cor tan generos.
Despues qu’amb un sarau los va cansar,
Essent axó en juriol, qui el temps no es fresch,
Per mes obsequi los volgué alegrar
