Pàgina:Ferran V (1885).djvu/6

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
8
FERRAN V.

 Mentres s' esbomba y s' esten
la nova de la desgracia
del Rey, s' aplega al Palau
la noblesa catalana.
 Quan hi arriban els primers
ja troban per dins la sala
los castellans de la Cort
que van y venen y manan
donant ordres, com si ells
fossen els amos de casa.
—Miraulos!,... diu en Queralt
á n' en Lull que l' acompanya,
no sembla sino que aqui
los externs siam nosaltres!—...
—Part de culpa, diu en Lull,
la tenen els nostres pares;
dexaren assessinar
en Jaume d' Urgell á Xátiva!—

Parlant axís, van venint
cavallers de cada banda;
si 's saludan al entrar
es d' un tros lluny y no encaxan;
y van parlant ells ab ells
destriats com l' oli y l' aygua.
 Si 'l seu parlar no digués
quins son els uns y qui 'ls altres,
ja 'u diria el seu vestir
tant ó mes que son llenguatje.
 Vestits de seda y vellut
que á pes d' or fan dur d' Italia, (6)
van los nobles castellans
tan inflats de pompa y gala
que 'ls es estret tot lo mon
quant y mes aquella sala.
Vesteixen gipons brodats,
mantells llarchs com á gramalles,
gonells de blau carmesí,
clotxes negres, cotes llargues
de xamelot blau escur
ab perfils de pell de martres;
y ab les gorres de cayrell
d' hon penjan plomes pintades,
van y venen pe 'l palau,