Pàgina:Ferran V (1885).djvu/7

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
9
RAMÓN PICÓ Y CAMPAMAR

pit enfora y la cara alta,
com los galls pe 'l galliner
ab la cresta mitj tombada. (7)
  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
 Los catalans, enemichs
d' arreus y de pompes vanes
que á fadrines de quinze anys
mes que á n' els homes escauen,
no s' abrigan ab mantells
brodats d' argent, com els altres,
ni duhen cadenes d' or,
ni plomes, ni flochs, ni randes.
Les robes dels seus vestits
son les teixides á casa,
les de color mes honest
y de mes llarga durada;
bristó clar per els gipons,
drap burell per les xamarres
y les cotes de mesclat
ben forrades de pell blanca.

 L' antich palau de sos reys
gojós los abriga encara
vestits axis, sans y forts
com roures de bona sava;
soldats valents y fidels
de son Deu y de sa pátria;
resolts tots ells á morir
per sos furs cent mil vegades;
resolts á no perdre may
ni ses lleys ni son llenguatge:
pagesos y mercaders
y soldats á la vegada;
tallats del antich llenyam
dels héroes, com ells mes aptes
per omplí 'l mon ab sos fets
que no pas ab ses paraules;
clars de seny, franchs y senzills
lo meteix que 'ls patriarcas...
  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
 Mentres condemnan el crim
ab fermesa, y tots se 'n planyen,
d' un tros lluny los de la Cort
los motetjan en veu baixa,