Aquesta pàgina ha estat revisada.
111
Flor d'enamorats
la nit y lo jorn quan pens en vós
mon cor sospira.
Tota la nit qu'ab vós estich
he somiat
y quan despert sol sens abrich
trobem burlat;
no'm burlèu més, dormím los dos,
ànima mia;
la nit y'l jorn quan pens en vós
mon cor sospira.
No us atavièu, anàu axí,
que prench gran ira;
si us ataviàu, algú prop mi
per cert vos mira,
no rès menys vull gest graciós,
ànima mia;
la nit y'l jorn quan pens en vós
mon cor sospira.
Plagués a Deu que com vos ame
vós me amasseu,
fóra ma sòrt que si us enganye
que m'ho provasseu,
qu'en vida y mort tot só de vós,
ànima mia;
la nit y'l jorn quan pens en vós
mon cor sospira.
