Totes les composicions són anònimes y estan escrites indistintament en castellà ò català. Conté cançons de preguntes y respostes entre'l galan y la galana, cançons soltes, ço es sense respostes, villancicos qu'en català anomena villancets, motes que sòn endevinalles seguides de la solució al peu, llevat d'alguna en que's dexa aquesta a la discreció del lector, y alguna altra dialogada y sense descobrir la solució; seguexen romances muy sentidos de amores, entre ells los de Tisbe y Priam, Policena, Eneas, lo comte Lombardo, Albertos, Don Rodrigo, lo duch de Berganza, Espinelo, l'infant Troco, Moriana, el Cid y altres. A continuació vénen quatre lamentaciones, llargues poesíes elegíaques del patró de les cobles de Jorge Manrique. Després se troben los chistes, poesíes de tema sostingut y epigramàtich sense ésser picaresques; axís hi hà'l de les benediccions y'l de les malediccions; y per fi algunes endechas que són com ele-
la segona (1608), tercera (1645) y quarta (1647) per En Sebastià de Cormellas; la quinta es la que nosaltres hem descrit.
Poques referencies hem vist fetes a aquest cançoner; la més interessant y de la qual hem tret l'anterior noticia bibliogràfica, es la de don Agustí Duran en son Romancero general, t.segon, p. 686 (t. 16 de la Biblioteca de Autores Españoles) ahont s'inclogué tots los romanços de la Flor de Enamorados. En Joan Batlle, N'Antoni Bulbena y'l qui escriu aquestes ratlles havien abans d'ara reproduhit algunes de les cançons catalanes.
Podèm també senyalar la publicació de varies cançons semblants a les d'aquest volum y coetànies, feta per En Marian Aguiló en son Cançoneret de obres vulgars.
