Pàgina:Flor d'enamorats (E. Moliné y Brasés).pdf/120

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
114
Flor d'enamorats

Y si sóu contenta
content restarà,
ab tan gran tormenta
per gran mal que senta
bonança tindrà.

Es la pensa estranya
que'm dóna'l desig,
lo que més me danya
que mon cor s'afanya
y a mos mals afig.

Ab greu malandança
amant persever,
sostén sa esperança
sens tenir fiança
en rès del qu'esper.

Dónam cruel guerra
aquest pensament
y amor me desterra
pus mon cor aferra
ab tan greu turment.

No tinch altra gloria
si no contemplar
en vós ma memoria
y desig victoria
de perfet amar.