Aquesta pàgina ha estat revisada.
115
Flor d'enamorats
Es sempre fortuna
cruel contra mi;
no sent dixa alguna,
del tot importuna
mon cor la sentí.
Per cosa divina
qu'ab tal fermetat
y ab pena contina
amor més se fina
de dintre mon grat.
Y no es maravella
si estich per vós tal,
pus sóu la més bella
y d'esta querella
só més que mortal.
Sóu dama graciosa
y de tal compàs,
fragant més que rosa
qu'al món no trob cosa
qu'ab vós se igualàs.
Vostra front serena
y gentils cabells,
per doblar ma pena,
só pres en cadena
y lligat per ells.
