gíes amoroses, y dos sonets: l'un recitat per Leandre y l'altre per Hero. Ve una nova y llarga tanda de cançons en preguntes y respostes y a continuació uns motets diversos per a disfreçarse y algunes endevinalles en forma de pregunta. Després, altra tanda de romances de tema clàssich especialment romà, entre ells los de Scipió, Heliogàval, Séneca, Tulia filla del Rey Tarquini, la casta Sofronia, Papiri noy romà, y March Antoni. Després tornen los villancets y cançons a manera de diàlech pastoril sobre diversos esdeveniments d'amors, y per últim les «Cobles d'amors fetes per a cantar a tots los galans en servici de ses dames» (qu'es la darrera del nostre recull) y les Coplas de los Comendadores.
Nosaltres publiquèm tota la part catalana d'aquest recull considerantlo com patró que degué servir als festejadors catalans durant los segles XVI y XVII en ses requestes amoroses, perque, apart dels romanços històrichs, llegendaris ò mitològichs, en los quals també solía glosarse un tema d'amor, en aquesta colecció s'hi troba un nodrit ideari de fineses y discreteigs per a satisfer tant les ànsies com les conveniencies dels ferits per les brunzentes sagetes del axerit fill de Venus. Aquelles quexes, sospirs, rahonaments y sobre tot enginyosos jòchs de paraules escrits en plena decadencia, havien perdut mólt de la espiritual faysó petrarquesca que fou sa font nobilíssima. Surten anònimes totes les poesíes d'aquest cançoner y si bé'ns caldría un gran esforç d'investigació per a
Pàgina:Flor d'enamorats (E. Moliné y Brasés).pdf/13
Aquesta pàgina ha estat revisada.
7
Nota preliminar
