Pàgina:Flor d'enamorats (E. Moliné y Brasés).pdf/46

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
XVII
(Respon lo galan) 

Sabèu, dama mólt aguda,
pus cantau ab tal primor,
que sí la llengua tinch muda
cert desítjaus lo meu cor.

No estigau axí espantada
senyora si no he cantat
que de mí sóu mólt amada
encara que ho tinch callat,
y en havervos coneguda
jo us ame mólt més que l'or;
cert desítjaus lo meu cor.

La voluntat no es fingida
perqué sóu lo meu descans
ab tant que la mia vida
tinch posada en vostres mans,