Aquesta pàgina ha estat revisada.
XXIII
Ja no vull amar
pus no só volgut;
mon temps he perdut.
Les altes montanyes
ja cauen per temps
y en vós no'm val manyes
ni'm cal fer estréms;
per un passatemps
fèu lo sórt y el mut;
mon temps he perdut.
L'aygua al més fort mur
lo romp poch a poch,
lo ferro qu'es dur
lo ablana lo foch,
en vós no hi pren roch
lo llech ni el sabut;
mon temps he perdut.
