Aquesta pàgina ha estat revisada.
XLII
D'hont sóu que tan alt veniu,
don pipiripiu.
Segons cantau poch a poch
y us cremau hont no hi hà foch,
devèu ser de qualque lloch
nat en lo mig del estiu,
don pipiripiu.
Pus nos dau tant de plaher
rahó es que us donèm muller,
però voldría saber
d'hont sóu ab vostre enrechiu,
don pipiripiu.
Ab vostre ballar y manyes
y voltetes tan extranyes
devèu ser de les montanyes
hont fan cugullades niu,
don pipiripiu.
