Pàgina:Francesc Palanca - El Sol de Russafa.pdf/10

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
  tonto, qu’un año no es ningú.

¿No t’está aguardant Pepeta
sèt añs , que crec qu'es tal cual?
Pos calla, tros d'animal.
y aguántat.

Sent.   ¡Uy! ¡repalleta!

¡Tros d'animal! Cuan me dius
eixos requiebres tan fins,
me s'entoixa, capdemins,
qu'estic armosant perdius.
Yo no se lo que m'agafa
cuant óbris tú eixos morrets
tan bonicos, tan chiquets...!
¡Uy, uy, uy! ¡sol de Rusafa!
¡No te rigues, recarat!
Válgam Deu, y quina tropa
son les dònes mes guilopa!
recontra mes...

Pepa.   Descarat.
Sènt.  ¡Descarat! ¡Si yo poguera...!

No tingues pòr que m'asbare.

Pepa.  Fuch, que l'alcalde y ma mare

huí están en misa primera.

Sènt.  ¿Y á qué anat en ell ma sògra?
Pepa.  ¿Ta sògra?
Sènt.    La que será
Pepa.  H'anat perque l'ha cridá

ell per vore lo que lògra.
Vésten.

Sènt.   Si tinguera un sabre

li tallaba el cap.

Pepa.   Adios.
Sent.  Ya s'acosten! Voto á nos!
Pepa.  Amágat.
Sènt.   Darrere est’abre.
Pepa se retira de la finestra y la tanca