Pàgina:Francesc Palanca - El Sol de Russafa.pdf/10

tonto, qu’un año no es ningú. ¿No t’está aguardant Pepeta sèt añs , que crec qu'es tal cual? Pos calla, tros d'animal. y aguántat.

Sent.

¡Uy! ¡repalleta! ¡Tros d'animal! Cuan me dius eixos requiebres tan fins, me s'entoixa, capdemins, qu'estic armosant perdius. Yo no se lo que m'agafa cuant óbris tú eixos morrets tan bonicos, tan chiquets...! ¡Uy, uy, uy! ¡sol de Rusafa! ¡No te rigues, recarat! Válgam Deu, y quina tropa son les dònes mes guilopa! recontra mes...

Pepa.

Descarat.

Sènt.

¡Descarat! ¡Si yo poguera...! No tingues pòr que m'asbare.

Pepa.

Fuch, que l'alcalde y ma mare huí están en misa primera.

Sènt.

¿Y á qué anat en ell ma sògra?

Pepa.

¿Ta sògra?

Sènt.

La que será

Pepa.

H'anat perque l'ha cridá ell per vore lo que lògra. Vésten.

Sènt.

Si tinguera un sabre li tallaba el cap.

Pepa.

Adios.

Sent.

Ya s'acosten! Voto á nos!

Pepa.

Amágat.

Sènt.

Darrere est’abre.

Pepa se retira de la finestra y la tanca