Pàgina:Francesc Palanca - El Sol de Russafa.pdf/11

Esena III. El Só Cheroni y la Só Agostina per el foro dreta. Sènto amagát.

Chero.

¿Conque es sèrt que Visantet, Agostina, está en lo poble?

Ayos.

Aixi eu dihuen.

Chero.

No em fá grasia que hacha vengut.

Sènt.

(Si l'agarre.....)

Chero.

Perque encara que fá dies qu'eixos amors comensaren, si el foc s'arrima á la estopa s'ensen, y requiescat....

Sènt.

(Amen.)

Chero.

Ella està molt orgullosa perque els fadrins en lo poble li han tret el Sòl de Rusafa, mes tú has de fer que s'ablane.

Agos.

Vosté ya sap, só Cheroni, lo que li ha dit.

Chero.

Soc l'alcalde!

Agos.

Ya eu sé; pero si la chica no vol en vosté casarse, per mes que vullga obligarla, no puc fer res.

Sènt.

(Deu liu pague.)

Agos.

Y ademés, yo soc molt franca, só Cheroni...

Chero.

No t'esmarres y ves aspay, Gostineta; mira que yo sóc l'alcalde.

Sènt.

(Este tio en l'alcaldía mos fará tres paps.)

Chero.

Tú sabes qu'el gobierno deposita en mí grandes facultades, pos voy á ser deputado muy repronto, Dios mediante:

Sent.

(¡Cristo meu, qué baquetá