Pàgina:Francesc Palanca - El Sol de Russafa.pdf/13

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
  ya va tindre esta alcaldía

allá per l'añ trenta cuatre,
y hoy me confia este puesto
Su Maquestad, que Dios guarde.

Sènt.  (Oy! pues n'es pòsa pòc tòu

dient Su Maquestad. Cafre!)

Chero.  Per totes estes rahons

que tú d'escoltar acabes,
crec que soc yo pa ta filla
tot un partit; poro en grande.

Sent.  (Ocalá á Deu qu'estigueres

partit per lo mich, tunante)

Agos.  Aixó será si ella vòl

siñor Cheroni.

Sènt.   (Ay! qué mare!

Li donaria un abrás
si fora chove).

Chero.   Tú calles,

ó si em fas la oposisió
yo faré que t'enrecordes.
Cóm s'antiende: es muy presiso
que m'ayudes, ó m'enfade.
Y t'entaulo una querella,
et lligo, y vas á Canaries.
Conque, chito.

Sento.   (Válgam Deu

y qué vestia es este alcalde.)

Chero.  Lo qu'es Sènto....
Sènt.   (Ya entre yo.)
Chero.  Si es qu'ell trata d'oposarse,

m'el envío á Felepines
ó á un atre puesto.

Sènt.   (Só lladre!)
Chero.  Conque diguesli á ta filla

qu'en cuant enans qu'el despache.

Sènt.  (Yo si qu'el vaig á enviar

ahon no fasa atre viache.)

Agos.  Yo tinc qu'anar a la Vila;

Conque....

Chero.   Márchate al instante.