Pàgina:Francesc Palanca - El Sol de Russafa.pdf/23

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
  mire qu'en vach á asustar.
Sarg.  ¿Conque no me quieres?
Pepa.   No.
Sarg.  Ya serás mas blanda.
Pepa.   ¡Ya!
Sarg.  Yo haré que sucumbas.
Pepa.   ¡Ca!
Sarg.  Yo te haré que caigas.
Pepa.   ¡Co!
Sarg.  Es mucho mi ingenio.
Pepa.   Es.
Sarg.  Tú lo has conosío?
Pepa.   ¡Uh!
Sarg.  Yo haré que me quieras.
Pepa.   ¡Tú...!
Sarg.  Nasí yo muy piyo.
Pepa.   ¡Pues!

Ya se qu'es ustet...

Sarg.   ¡Tahur!

Nos conosemos...

Pepa.   Los dos.
Sarg.  Y así por lo tanto...
Pepa.   Adios.
Sarg.  Páselo usté bien.
Pepa.   Abur.
(Sen vá foro dreta.)
Esena IX.
Pepa.
  Grasies al Chesus del hòrt

qu'en tot lo fil s'ha allargat!
¡Y l'hòme estaba apurat!
¡Uy! si hu habia pres fòrt!
Deixes, deixes de cansons,
y no pretenga femelles
qu'es crien entre roselles,
tomates y pimentons.
Que la que viu entre còls,
forment, cánem y lletuga,