Pàgina:Francesc Palanca - El Sol de Russafa.pdf/25

Sobre eixes megilles róses tens dos enseses roselles, y eres tú entre les femelles la reina de les hermoses. Tal perfum el Creador posá en ta boca divina, qu'al parlar tú, hasta en la China penetra la grata olor. No cregues, Pepa, qu'es broma: per tú... ¡calcula si vals! aniria yo descals y á chenollons, d'así á Roma.

Pepa.

Eixes mil ròses tan fines, Sènto, que saps regalar, no em pòden fer olvidar qu'están guardades d'espines. Y no sé per qué, en lo còr pareix que senta una veu qu'em diu...«pronte plorareu: previngause ya» ¡y tinc pòr!

(En molt sentiment.)

Sènt.

Abandona eixe temor, y si em vòls tindre content, tingam en este moment un dols coloqui d'amor. Un coloquí, que al ohirlo, s'emboben els anchelets, y mos tiren buñolets sòls per ganes d'aplaudirlo. Qu'al vore nòstra inosensia desde el trono selestial, mos pòse el manto nupsial contenta la Providensia. Y entre buñolets en mèl, y entre cocotets y armeles aném en botes y espueles, sense sentirseu al sèl.

(Pausa.)

Pepa.

Sènto, no sé quin henchís