Pàgina:Francesc Palanca - El Sol de Russafa.pdf/27

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
  у mil florides llimeres

c'agrunsa tan suavement;
y eixe dulsísim asent
en qu'el pardal volaor,
cuant éll está cantaor
el dia anunsia sens trehua,
¿no es sert, cagarnera mehua,
que está respirat amor?
Y eixes dos llágrimes, filles
del amor en que t'exaltes,
qu'et chòrren ya per les galtes
y que pareixen bresquilles....
yo aniria hasta en coclilles
sols per obtindre el honor,
de torcarte en mol primor
eixes dos perles tan dolses;
¿no's pues sèrt qu'hasta pels colses
estic ya chorrant amor?
¡Ah! sí, Pepeta, en tú es
ahon tinc l'espill y la llum
d'estos ulls, que tiren fum,
de content qu'estic y ensés.
Míram á chenollons, pues,
demanarte per favor
que contemples el fervor
en que, ya posat aixina,
confesa Sènto Toñina
la esclavitud de s'amor?

Pepa.  Calla per Deu, Sènto, calla,

que no podré resistir
molt de temps sense morir
al furor d'esta batalla.
¡Ah! calla per compasió,
que al oirte, me pareix
que dins del selebro creix
la flama ahon me rostixc yo.
Tú maurás donat á veure
alguna mala veguda,
Visantet, y ella t'achuda
lo que tu manes á creure.