|
у mil florides llimeres
c'agrunsa tan suavement;
y eixe dulsísim asent
en qu'el pardal volaor,
cuant éll está cantaor
el dia anunsia sens trehua,
¿no es sert, cagarnera mehua,
que está respirat amor?
Y eixes dos llágrimes, filles
del amor en que t'exaltes,
qu'et chòrren ya per les galtes
y que pareixen bresquilles....
yo aniria hasta en coclilles
sols per obtindre el honor,
de torcarte en mol primor
eixes dos perles tan dolses;
¿no's pues sèrt qu'hasta pels colses
estic ya chorrant amor?
¡Ah! sí, Pepeta, en tú es
ahon tinc l'espill y la llum
d'estos ulls, que tiren fum,
de content qu'estic y ensés.
Míram á chenollons, pues,
demanarte per favor
que contemples el fervor
en que, ya posat aixina,
confesa Sènto Toñina
la esclavitud de s'amor?
|